Text: Associació Catalana per la Pau / Imatges: Ramon Espinosa/AP (portada) i Daniele Mascolo/Reuters (interior)

Les conseqüències de l’arribada de la COVID-19 a diferents zones del sud global ja s’han començat a notar amb força des del punt de vista sanitari, social i econòmic. Amèrica Llatina i el Carib és, sens dubte, una de les regions vulnerables pel que fa als efectes d’una pandèmia d’aquestes característiques.

A Cuba (a diferència d’altres països, com Mèxic, Brasil o Colòmbia) el govern ha reaccionat ràpid i de manera ferma davant els primers indicis d’expansió del coronavirus entre la població. Seguint les mesures dictades des de l’Organització Mundial de la Salut, s’ha procedit al confinament de la població a casa i l’aïllament preventiu de possibles casos positius. També s’ha ordenat el tancament de totes les fronteres, per via marítima i aèria.

Fins a aquest dimarts, Cuba sumava 212 casos de coronavirus, sis morts i mantenia 2.742 persones aïllades en instal·lacions sanitàries, mentre 26.000 persones més es troben en vigilància preventiva a les seves llars, segons dades oficials.

Des de l’Asociación Cubana de Producción Animal (ACPA), una de les nostres entitats sòcies locals, ens informen que en general la població està respectant les mesures imposades. El Ministeri de Salut, “està proporcionant especial atenció a les persones majors de 60 anys, que reben a casa la visita diària del personal sanitari per indagar sobre el seu estat de salut”, explica Vivian Leiva, tècnica de l’organització. “Això és el que està passant a dintre de l’illa. A fora, hem enviat a d’altres països brigades de metges preparats per a situacions de desastres o epidèmies, per tal de contribuir a frenar l’epidèmia”, afegeix.

Efectivament, durant el mes de març, Cuba ha enviat brigades mèdiques a catorze països, en la seva majoria d’Amèrica Llatina, i té cooperants lluitant contra la COVID-19 en trenta més, segons recull ‘La Vanguardia’.

A Europa, els professionals sanitaris cubans ja estan treballant des de fa dies a Itàlia i, més recentment, a Andorra. 36 metges, 15 infermers i un especialista en logística provinent de l’illa caribenya estan instal·lats a Crema, una població de 35.000 habitants ubicada al sud de Milà. Andorra acaba d’incorporar 38 sanitaris.

En total, 40 estats han sol·licitat a les autoritats cubanes l’enviament de personal mèdic per combatre la pandèmia. No és una situació nova. Des del començament de la Revolució, els cubans han realitzat aquest tipus de missions sanitàries.

solidaritat cubana coronavirus

Sierra Leone, Pakistan o Haití són alguns dels països que s’han beneficiat del suport i el coneixement mèdic cubà en temps de catàstrofes i situacions d’emergència humanitària. Aquesta solidaritat enllaça amb “el cor mateix de la Revolució, amb la passió per la ciència i les conviccions humanistes i internacionalistes”, en paraules del politòleg Eduardo Garcia. Coincideix amb ell el metge català Antoni Barbarà, per a qui l’aposta per la qualitat assistencial en salut forma part de l’ADN cubà, de la seva identitat com a nació. “La inversió en salut, de fet, és una qüestió sagrada per als cubans”, afirma en aquest article. “Malgrat l’embargament econòmic dels Estats Units i ser un país pobre en termes de renda, Cuba s’ha convertit en una referència dintre de l’àmbit sanitari i de la recerca mèdica”, assegura.

Un llarga història de fraternitat

L’Associació Catalana per la Pau treballa a Cuba des de pràcticament la seva fundació. L’any 1991, juntament amb d’altres entitats, vam impulsar la creació de la plataforma solidària ‘Defensem Cuba’; i l’estiu de 1992 vam organitzar la primera Brigada ‘Carlos Puebla’ a l’illa, amb la participació d’una trentena de voluntaris de diferents municipis catalans.

Des de llavors el nostre compromís amb la població cubana s’ha mantingut intacte, mitjançant la col·laboracions amb diferents associacions locals que treballen per al desenvolupament humà, social i productiu del poble cubà.

Actualment, i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, treballem amb l’ACPA en un projecte de seguretat alimentària a les zones urbanes i periurbanes de tres municipis de la Ciutat de l’Havana, a través del desenvolupament sostenible de les produccions pecuàries de vuit cooperatives de crèdit i serveis, que agrupen més d’un miler de productors i productores i les seves famílies.

Vols rebre el nostre butlletí?