Text: Meritxell Rigol / Imatges: Associació Catalana per la Pau

Paciència, resistir i continuar a la seva terra. Són els vèrtexs que conformen l’única opció per a la població palestina, diu Shareef Omar. És camperol i l’ocupació del seu territori l’ha abocat a l’activisme. Viu a Jayyous, a Cisjordània, on la combinació d’exèrcit i assentaments de colons -400.000, arribats d’Europa de l’Est i dels Estats Units- permet al govern d’Israel controlar-hi bona part dels municipis i vies de comunicació.

Quan els israelians entenguin que les necessitats dels infants palestins són les mateixes que les dels infants israelians, viurem en pau”, afirma Omar. Per ara, tanmateix, en la guerra del govern israelià contra el poble palestí, impedir-ne la seguretat alimentària és una arma. “Les múltiples restriccions imposades per Israel són una variable fonamental per comprendre la situació alimentària de Palestina que, per poder resistir, és cada vegada més dependent de l’ajuda externa”, explica Tere Palop, responsable dels projectes de l’Associació Catalana per la Pau a Palestina, entitat que hi treballa des de fa vint anys de la mà d’organitzacions locals camperoles, de dones i pel dret a la salut.

Els checkpoints (punts de control militar) i els assentaments il·legals de colons israelians tallen els camins i sovint els camperols i camperoles no poden accedir a les seves terres. De fet, la majoria de la terra cultivable a Cisjordània, aïllada pel mur que l’envolta -alçat per Israel des del 2002 en nom de la seguretat nacional i que travessa les terres més fèrtils i impedeix la lliure mobilitat de les comunitats palestines-, es troba dins del que el govern israelià considera Àrea C: zona restringida per maniobres militars.

Dificultar que la població palestina produeixi i impedir-li l’accés a una alimentació suficient i nutritiva és un dels cops contra els drets bàsics que el govern d’Israel llança per fomentar la migració de la població palestina. “Van construir el mur per anar guanyant terreny i separar la població palestina perquè, si emigrem, els tribunals d’Israel poden decretar la confiscació de la terra”, explica Omar. Ell, com molts altres petits propietaris, ha estat empresonat per defensar les seves terres.

Als territoris palestins ocupats, les detencions arbitràries -sota l’etiqueta de “detenció administrativa”, que poden allargar-se anys-, així com disparar contra la pagesia quan treballa les terres, són altres vulneracions dels drets humans que impedeixen cultivar de manera segura. “La presència militar fa que molts agricultors que no tenen accés a les seves terres, o que el tenen molt restringit, visquin a vegades per sota del llindar de la pobresa, per no poder planificar què produeixen i per manca d’accés al mercat, pel bloqueig que es viu a Cisjordània i Gaza”, explica Abbas Melhim, director de Palestinian Farmers Union (PFU), una de les organitzacions sòcies de l’entitat catalana.

Dels tretze accessos del mur, només quatre són per a població palestina i és habitual que se li dificulti el pas. A la reducció de la producció agrícola derivada de la construcció del mur, s’hi ha de sumar la dificultat de produir, i viure, sota les restriccions d’accés a l’aigua. Una de les formes més destructives que pren l’ocupació. “Aquestes són les conseqüències de l’apartheid que vivim”, denuncia Rashid, camperol de Bardala, a la Vall del Jordà (Cisjordània). Només li arriba aigua dos dies a la setmana. La canonada que ha d’abastir les cinc mil persones de la seva comunitat ha estat empetitida pel govern israelià i ara és la meitat del que era originalment. La que arriba a l’assentament dels colons és almenys deu vegades més ample per abastir les 400 persones que hi viuen.

L’escassetat d’aigua obliga a recórrer a aigües residuals o no tractades, cosa que dispara el nombre de malalties transmeses, en especial les diarreiques, que s’han convertit en la segona causa de mortalitat entre els infants palestins, després de les malalties respiratòries”, explica Palop. Aconseguir noves fonts d’aigua és una de les prioritat de l’acció que desenvolupen plegades l’Associació Catalana per la Pau i PFU als territoris ocupats.

Controlen els nostres recursos d’aigua i la zona palestina es queda sense cultius, mentre que a l’altra banda del mur tot és verd, i si compares els preus de l’aigua entre el camperol palestí i els colons, per a ells és molt més barat”, denuncia Melhim, tot remarcant que el problema no és només l’escassetat d’aigua, sinó l’accés. Els colons consumeixen deu vegades més aigua que la població palestina. En aliança amb el Grup Palestí d’Hidrologia, l’Associació Catalana per la Pau i PFU treballen per implantar un sistema alternatiu dels usos de les aigües residuals que faciliti la irrigació de les terres.

Davant la política israeliana d’apropiació de les aigües subterrànies, l’aliança entre l’organització catalana i PFU treballa per facilitar l’accés a l’aigua als agricultors i agricultores integrants de cooperatives als territoris ocupats. A Gaza, aquestes entitats han promogut la construcció d’una canalització per proveir d’aigua per a ús agrícola a unes 1.300 persones. “És urgent reduir la inseguretat alimentària de la Franja, víctima d’un bloqueig terrestre, marítim i aeri que suposa un càstig col·lectiu ferotge per a dos milions de persones”, afirma Palop.

Tot i que al camperolat palestí se li fa difícil conrear en una terra que, tradicionalment, ha estat rica en verdures i en oliveres, el cultiu manté encara un paper molt important dins l’economia palestina i genera el 25% de les exportacions del territori, principalment olives i oli i fruites i verdures. Ara bé, com que l’aigua és més cara i és més car produir, els preus se’n ressenten. “L’economia agrícola palestina, ja de per sí precària, queda perjudicada perquè no pot competir amb altres productes de fora que són més barats”, lamenta Melhim.

Segons alerta l’Associació Catalana per la Pau, als territoris ocupats els alts preus dels aliments duen les famílies a reduir el valor nutricional de les seves dietes. La majoria de la població palestina a Cisjordània gasta més de la meitat dels ingressos en aliments de primera necessitat.

Cultivar contra l’expulsió

A més dels elevats costos dels productes agraris i el control dels recursos hídrics, la població palestina s’enfronta contínuament a la confiscació de terres, a l’obstrucció de vies i canals de transport de mercaderies i a restriccions per accedir al mercat. “L’ocupació ho afecta tot a la vida quotidiana i les condicions són cada vegada més inhumanes”, afirma Palop, en referència a com el govern d’Israel impedeix el desenvolupament econòmic i social de l’estat palestí: “Prohibeix la construcció d’habitatges i d’infraestructures, destrueix les existents, fomenta la immobilitat de persones i mercaderies, bloqueja l’accés a l’atenció mèdica, denega l’accés a les fonts naturals d’aigua, exigeix gran quantitat de documents oficials a la pagesia per continuar treballant les seves terres, i tot i aconseguir-los, no tenen garantit treballar-les, i per construir assentaments, les excavadores destrueixen els camps”, llista la portaveu de l’entitat.

És en aquest context que l’Associació Catalana per la Pau ha consolidat la relació amb el moviment camperol palestí per implementar projectes orientats a millorar les capacitats productives d’organitzacions de base, tant a Cisjordània com a la Franja de Gaza.

Una de les estratègies és ampliar el coneixement per introduir cultius hidropònics, un mètode de conreu que no fa servir terra i que pot permetre augmentar un 40% la productivitat dels cultius. “Enfortir les cooperatives és enfortir la reivindicació dels drets tant laborals com alimentaris i mediambientals de la població camperola palestina”, sintetitza Palop, sobre el transfons de molts dels projectes de l’entitat. Per això, en el treball conjunt amb PFU, la formació en incidència política i en mètodes agroecològics per tal de reduir l’impacte dels productes químics sobre el sòl i l’aigua suposen dos pilars.

La lluita entre palestins i israelians està concentrada en la terra, per la qual cosa la comunitat internacional té un paper molt important en el suport al sector agrícola palestí, que representa la lluita per la llibertat, la dignitat i la democràcia en general”, reivindica Melhim, qui desconfia de voluntats de pau escrites i afirma que “la pagesia ha de continuar replantant Palestina”.

Aquest article s’emmarca a la publicació Sobre Terreny Núm. 6 – Especial 30 aniversari

Vols rebre el nostre butlletí?

Articles relacionats

  • Reincorporació Andri Zuleny

    Dilluns, 23 maig 2022

  • Dimecres, 18 maig 2022

  • Dimecres, 11 maig 2022