Resistir entre terra i aigua confiscades

Text: Meritxell Rigol / Imatges: Associació Catalana per la Pau

Paciència, resistir i continuar a la seva terra. Són els vèrtexs que conformen l’única opció per a la població palestina, diu Shareef Omar. És camperol i l’ocupació del seu territori l’ha abocat a l’activisme. Viu a Jayyous, a Cisjordània, on la combinació d’exèrcit i assentaments de colons -400.000, arribats d’Europa de l’Est i dels Estats Units- permet al govern d’Israel controlar-hi bona part dels municipis i vies de comunicació.

“Quan els israelians entenguin que les necessitats dels infants palestins són les mateixes que les dels infants israelians, viurem en pau”, afirma Omar. Per ara, tanmateix, en la guerra del govern israelià contra el poble palestí, impedir-ne la seguretat alimentària és una arma. “Les múltiples restriccions imposades per Israel són una variable fonamental per comprendre la situació alimentària de Palestina que, per poder resistir, és cada vegada més dependent de l’ajuda externa”, explica Tere Palop, responsable dels projectes de l’Associació Catalana per la Pau a Palestina, entitat que hi treballa des de fa vint anys de la mà d’organitzacions locals camperoles, de dones i pel dret a la salut.

Als territoris palestins ocupats, les detencions arbitràries -sota l’etiqueta de “detenció administrativa”, que poden allargar-se anys-, així com disparar contra la pagesia quan treballa les terres, són altres vulneracions dels drets humans que impedeixen cultivar de manera segura. “La presència militar fa que molts agricultors que no tenen accés a les seves terres, o que el tenen molt restringit, visquin a vegades per sota del llindar de la pobresa, per no poder planificar què produeixen i per manca d’accés al mercat, pel bloqueig que es viu a Cisjordània i Gaza”, explica Abbas Melhim, director de Palestinian Farmers Union (PFU), una de les organitzacions sòcies de l’entitat catalana.

Dels tretze accessos del mur, només quatre són per a població palestina i és habitual que se li dificulti el pas. A la reducció de la producció agrícola derivada de la construcció del mur, s’hi ha de sumar la dificultat de produir, i viure, sota les restriccions d’accés a l’aigua. Una de les formes més destructives que pren l’ocupació. “Aquestes són les conseqüències de l’apartheid que vivim”, denuncia Rashid, camperol de Bardala, a la Vall del Jordà (Cisjordània). Només li arriba aigua dos dies a la setmana. La canonada que ha d’abastir les cinc mil persones de la seva comunitat ha estat empetitida pel govern israelià i ara és la meitat del que era originalment. La que arriba a l’assentament dels colons és almenys deu vegades més ample per abastir les 400 persones que hi viuen.

“L’escassetat d’aigua obliga a recórrer a aigües residuals o no tractades, cosa que dispara el nombre de malalties transmeses, en especial les diarreiques, que s’han convertit en la segona causa de mortalitat entre els infants palestins, després de les malalties respiratòries”, explica Palop. Aconseguir noves fonts d’aigua és una de les prioritat de l’acció que desenvolupen plegades l’Associació Catalana per la Pau i PFU als territoris ocupats.

Tot i que al camperolat palestí se li fa difícil conrear en una terra que, tradicionalment, ha estat rica en verdures i en oliveres, el cultiu manté encara un paper molt important dins l’economia palestina i genera el 25% de les exportacions del territori, principalment olives i oli i fruites i verdures. Ara bé, com que l’aigua és més cara i és més car produir, els preus se’n ressenten. “L’economia agrícola palestina, ja de per sí precària, queda perjudicada perquè no pot competir amb altres productes de fora que són més barats”, lamenta Melhim.

Segons alerta l’Associació Catalana per la Pau, als territoris ocupats els alts preus dels aliments duen les famílies a reduir el valor nutricional de les seves dietes. La majoria de la població palestina a Cisjordània gasta més de la meitat dels ingressos en aliments de primera necessitat.

Cultivar contra l’expulsió

A més dels elevats costos dels productes agraris i el control dels recursos hídrics, la població palestina s’enfronta contínuament a la confiscació de terres, a l’obstrucció de vies i canals de transport de mercaderies i a restriccions per accedir al mercat. “L’ocupació ho afecta tot a la vida quotidiana i les condicions són cada vegada més inhumanes”, afirma Palop, en referència a com el govern d’Israel impedeix el desenvolupament econòmic i social de l’estat palestí: “Prohibeix la construcció d’habitatges i d’infraestructures, destrueix les existents, fomenta la immobilitat de persones i mercaderies, bloqueja l’accés a l’atenció mèdica, denega l’accés a les fonts naturals d’aigua, exigeix gran quantitat de documents oficials a la pagesia per continuar treballant les seves terres, i tot i aconseguir-los, no tenen garantit treballar-les, i per construir assentaments, les excavadores destrueixen els camps”, llista la portaveu de l’entitat.

És en aquest context que l’Associació Catalana per la Pau ha consolidat la relació amb el moviment camperol palestí per implementar projectes orientats a millorar les capacitats productives d’organitzacions de base, tant a Cisjordània com a la Franja de Gaza.