Text: Meritxell Rigol / Imatges: Associació Catalana per la Pau

Entrevista a Bassirou Diarra, president d’AMSCID

Sequeres i inundacions, agreujades pel canvi climàtic, i especulació amb el preu dels aliments als mercats internacionals, es combinen i serveixen en forma de fam a Mali. “La inseguretat alimentària té a veure amb l’acció humana”, remarca Bassirou Diarra, president de l’Association Malienne de Solidarité et de Coopération Internationale pour le Développement (AMSCID). Dèficit de polítiques de desenvolupament rural i d’accés de les dones a la propietat de la terra, així com falta de modernització dels mitjans de producció, són ingredients que Diarra afegeix al combinat per entendre les crisis alimentàries cícliques que suporta la població en aquest país. És un dels que apareix al capdamunt del rànquing de proveïdors d’or a escala mundial, però la riquesa que se n’extreu no deixa fruit en les seves terres. Mali és un dels estats a la cua en els índex d’esperança de vida, nivell educatiu i PIB.

Davant les dificultats per garantir-hi el dret a l’alimentació, AMSCID, entitat sòcia de l’Associació Catalana per la Pau, impulsa projectes de desenvolupament agrícola per reduir la inseguretat alimentària i, alhora, obrir vies d’empoderament de les dones. La construcció i rehabilitació de pous d’aigua i l’enfortiment de les capacitats de les dones i les seves associacions, que ha impulsat amb l’organització catalana, ha possibilitat incrementar el terreny dedicat a conreus al Cercle de Yélimané (regió de Kayes), a l’oest del país. L’objectiu és aconseguir que els horts produeixin tot l’any i es venguin els excedents en els mercats locals. “Per fer front a la inseguretat alimentària, és important invertir en l’agricultura, engegar plans estratègics per al desenvolupament rural efectiu i sostenible i millorar la vida en els entorns rurals, promoure-hi l’accés a l’educació, a l’atenció sanitària i, en definitiva, permetre un accés equitatiu als recursos per a la població rural”, reclama el president d’AMSCID.

Diarra lamenta l’èxode rural disparat cap a les grans ciutats, un primer pas per a l’emigració a d’altres països africans (96,5%), Europa (2,7%), Àsia (0,7%) o Amèrica (0,1%). La regió de Kayes és una de les que presenta el percentatge més alt d’emigració maliana (majoritàriament masculina) i el Cercle de Yélimané és el territori de la regió amb major percentatge d’homes joves que marxen del país (un 25% dels que tenen entre 14 i 30 anys).

Sovint, en esdevenir migrants, convertiran la seva precarització extrema en font de subsistència, a través de remeses, per a les famílies que han deixat enrere. Mali, al costat del Senegal, Marroc o Algèria, és l’origen de molts dels temporers dels camps de Lleida.

Hi ha responsabilitats concretes rere la inseguretat alimentària que pateix la població de Mali?

Mali, com altres països africans, ha viscut la crisi que va començar el 2007 a causa de la sequera. Però es poden assenyalar altres factors: conflictes, corrupció, manca de polítiques públiques efectives, degradació del sòl, manca de recursos per al desenvolupament agrícola… També hi intervenen l’alt creixement demogràfic, el baix nivell educatiu, les desigualtats socials i les de gènere. S’han adoptat mesures legislatives, com la llei de terres rurals, que facilita l’accés de les dones a la propietat de la terra. Però segueix sense aplicar-se. Als pobles, és el dret consuetudinari el que preval i, en virtut d’aquest, les dones estan excloses d’accedir a la propietat de la terra, tot i estar molt involucrades en el seu treball. Un altre element a tenir en compte és que els béns comuns, que pertanyien a les comunitats, han estat progressivament privatitzats, com en altres llocs del món. La terra i l’aigua estan cada vegada en menys mans, a través de les polítiques nacionals i internacionals establertes. Estan robant la terra a la gent i transformant-la en un negoci per beneficiar el millor postor. També les llavors avui dia són produïdes cada vegada més per grans empreses, amb preus que estan fora de l’abast de la pagesia.

Quin model agroalimentari proposeu per tal de garantir el dret a l’alimentació?

Un model de producció, conservació i transformació dels aliments que garanteix la seguretat alimentària a tothom, que respecta el medi ambient i que pensa en el benestar de les persones; en definitiva, que garanteix el desenvolupament sostenible. El control del circuit alimentari per part de les poblacions és important, en el sentit que garanteix un subministrament d’aliments sans, nutritius i d’alta qualitat. Els beneficis econòmics fruit del comerç d’aliments han de ser controlats per la ciutadania. Lamentablement, el Banc Mundial i l’Organització Mundial del Comerç regulen el mercat de productes alimentaris en benefici de les grans empreses productores. Els aliments bàsics (com el blat, el blat de moro, la civada, el sucre o els productes làctics) són manipulats als mercats internacionals en forma de béns per a l’especulació, i poden convertir-se així en una arma econòmica, política o de guerra, amb un impacte sobre la seguretat alimentària de les poblacions, d’una banda, i sobre l’economia dels països, la seva estabilitat política i la seguretat dels estats, de l’altra.

Què fa AMSCID per tractar de millorar la seguretat alimentària de la població?

AMSCID impulsa projectes en l’àmbit agrari, especialment l’horticultura practicada per dones, per tal de contribuir a millorar la seguretat alimentària de la població. Participem en la modernització dels mitjans de producció, sobre tot en el Cercle de Yélimané, mitjançant la dotació d’equipament a les camperoles. Però no es tracta només de posar mitjans físics a la seva disposició; les accions que impulsem de forma conjunta amb l’Associació Catalana per la Pau van més enllà. Juntament amb la construcció de pous i horts comunitaris, que gestionen les associacions de camperoles, les formem en tècniques agroecològiques per tal d’obtenir millors rendiments dels horts i per assegurar llavors i planter per a les properes collites.

També reforcem la seva capacitat de gestió per enfortir les associacions i garantir una bona gestió de l’aigua i els horts. La formació es complementa amb nocions de nutrició, higiene i conservació de l’entorn, així com en lideratge i drets de les dones. S’ha dotat les associacions d’equips per a la conservació, transformació i comercialització dels excedents, de forma que durant tot l’any les camperoles puguin tenir verdures i vendre’n els excedents en els mercats locals de Yélimané.

Quin impacte té aquest programa en el Cercle de Yélimané?

En primer lloc, la construcció de pous ha millorat l’accés a l’aigua de la població, que en molts casos ha de recórrer kilòmetres per abastir-se. La producció dels horts ha diversificat i millorat el règim alimentari de les camperoles i les seves comunitats i també de la població de Yélimané, en tant que els mercats locals estan abastits de verdures de proximitat. Cal tenir en compte que fa quinze anys les verdures eren pràcticament desconegudes al Cercle i la dieta de bona part de la població es basa només en els cereals. I en diversificar i millorar la dieta, també es millora la salut de les persones. A més, es garanteix ingressos a les treballadores, de forma que es millora el seu nivell de vida. Ara estan en condicions més òptimes per garantir l’escolarització de fills i filles, o si hi ha algun problema de salut, no han d’esperar un enviament de diners de familiars a l’estranger per poder anar al metge, per exemple. És a dir, s’assegura la seva autonomia econòmica.

Però l’impacte ha anat més enllà: ha empoderat les dones, que reivindiquen el seu paper en el desenvolupament i en la societat. El novembre del 2016 es van fer eleccions municipals i les associacions de dones van mobilitzar-se per ser tingudes en compte. El resultat és que la participació femenina va ser molt superior a la masculina, que hi va haver un nombre mai conegut abans de candidates en els dotze municipis de la regió, que van sortir escollides 54 regidores (als anteriors comicis, 6) i que per primer cop a la història del Cercle de Yélimané va ser escollida una alcaldessa.

I, davant d’aquesta nova realitat, hem incorporat a les nostres accions la formació d’aquestes regidores per tal que puguin exercir les seves responsabilitats en les millors condicions.

Aquest article s’emmarca a la publicació Sobre Terreny Núm. 6 – Especial 30 aniversari

Vols rebre el nostre butlletí?

Articles relacionats

  • Reincorporació Andri Zuleny

    Dilluns, 23 maig 2022

  • Dimarts, 26 abril 2022

  • Entrevista a Ingrid Paula Castro, exguerrillera de las FARC

    Divendres, 8 abril 2022