“Per fer front a la fam cal un accés just als recursos”

Text: Meritxell Rigol / Imatges: Associació Catalana per la Pau

Entrevista a Bassirou Diarra, president d’AMSCID

Sequeres i inundacions, agreujades pel canvi climàtic, i especulació amb el preu dels aliments als mercats internacionals, es combinen i serveixen en forma de fam a Mali. “La inseguretat alimentària té a veure amb l’acció humana”, remarca Bassirou Diarra, president de l’Association Malienne de Solidarité et de Coopération Internationale pour le Développement (AMSCID). Dèficit de polítiques de desenvolupament rural i d’accés de les dones a la propietat de la terra, així com falta de modernització dels mitjans de producció, són ingredients que Diarra afegeix al combinat per entendre les crisis alimentàries cícliques que suporta la població en aquest país. És un dels que apareix al capdamunt del rànquing de proveïdors d’or a escala mundial, però la riquesa que se n’extreu no deixa fruit en les seves terres. Mali és un dels estats a la cua en els índex d’esperança de vida, nivell educatiu i PIB.

Davant les dificultats per garantir-hi el dret a l’alimentació, AMSCID, entitat sòcia de l’Associació Catalana per la Pau, impulsa projectes de desenvolupament agrícola per reduir la inseguretat alimentària i, alhora, obrir vies d’empoderament de les dones. La construcció i rehabilitació de pous d’aigua i l’enfortiment de les capacitats de les dones i les seves associacions, que ha impulsat amb l’organització catalana, ha possibilitat incrementar el terreny dedicat a conreus al Cercle de Yélimané (regió de Kayes), a l’oest del país. L’objectiu és aconseguir que els horts produeixin tot l’any i es venguin els excedents en els mercats locals. “Per fer front a la inseguretat alimentària, és important invertir en l’agricultura, engegar plans estratègics per al desenvolupament rural efectiu i sostenible i millorar la vida en els entorns rurals, promoure-hi l’accés a l’educació, a l’atenció sanitària i, en definitiva, permetre un accés equitatiu als recursos per a la població rural”, reclama el president d’AMSCID.

Hi ha responsabilitats concretes rere la inseguretat alimentària que pateix la població de Mali?

Mali, com altres països africans, ha viscut la crisi que va començar el 2007 a causa de la sequera. Però es poden assenyalar altres factors: conflictes, corrupció, manca de polítiques públiques efectives, degradació del sòl, manca de recursos per al desenvolupament agrícola… També hi intervenen l’alt creixement demogràfic, el baix nivell educatiu, les desigualtats socials i les de gènere. S’han adoptat mesures legislatives, com la llei de terres rurals, que facilita l’accés de les dones a la propietat de la terra. Però segueix sense aplicar-se. Als pobles, és el dret consuetudinari el que preval i, en virtut d’aquest, les dones estan excloses d’accedir a la propietat de la terra, tot i estar molt involucrades en el seu treball. Un altre element a tenir en compte és que els béns comuns, que pertanyien a les comunitats, han estat progressivament privatitzats, com en altres llocs del món. La terra i l’aigua estan cada vegada en menys mans, a través de les polítiques nacionals i internacionals establertes. Estan robant la terra a la gent i transformant-la en un negoci per beneficiar el millor postor. També les llavors avui dia són produïdes cada vegada més per grans empreses, amb preus que estan fora de l’abast de la pagesia.

Quin model agroalimentari proposeu per tal de garantir el dret a l’alimentació?

Un model de producció, conservació i transformació dels aliments que garanteix la seguretat alimentària a tothom, que respecta el medi ambient i que pensa en el benestar de les persones; en definitiva, que garanteix el desenvolupament sostenible. El control del circuit alimentari per part de les poblacions és important, en el sentit que garanteix un subministrament d’aliments sans, nutritius i d’alta qualitat. Els beneficis econòmics fruit del comerç d’aliments han de ser controlats per la ciutadania. Lamentablement, el Banc Mundial i l’Organització Mundial del Comerç regulen el mercat de productes alimentaris en benefici de les grans empreses productores. Els aliments bàsics (com el blat, el blat de moro, la civada, el sucre o els productes làctics) són manipulats als mercats internacionals en forma de béns per a l’especulació, i poden convertir-se així en una arma econòmica, política o de guerra, amb un impacte sobre la seguretat alimentària de les poblacions, d’una banda, i sobre l’economia dels països, la seva estabilitat política i la seguretat dels estats, de l’altra.

També reforcem la seva capacitat de gestió per enfortir les associacions i garantir una bona gestió de l’aigua i els horts. La formació es complementa amb nocions de nutrició, higiene i conservació de l’entorn, així com en lideratge i drets de les dones. S’ha dotat les associacions d’equips per a la conservació, transformació i comercialització dels excedents, de forma que durant tot l’any les camperoles puguin tenir verdures i vendre’n els excedents en els mercats locals de Yélimané.

Quin impacte té aquest programa en el Cercle de Yélimané?

En primer lloc, la construcció de pous ha millorat l’accés a l’aigua de la població, que en molts casos ha de recórrer kilòmetres per abastir-se. La producció dels horts ha diversificat i millorat el règim alimentari de les camperoles i les seves comunitats i també de la població de Yélimané, en tant que els mercats locals estan abastits de verdures de proximitat. Cal tenir en compte que fa quinze anys les verdures eren pràcticament desconegudes al Cercle i la dieta de bona part de la població es basa només en els cereals. I en diversificar i millorar la dieta, també es millora la salut de les persones. A més, es garanteix ingressos a les treballadores, de forma que es millora el seu nivell de vida. Ara estan en condicions més òptimes per garantir l’escolarització de fills i filles, o si hi ha algun problema de salut, no han d’esperar un enviament de diners de familiars a l’estranger per poder anar al metge, per exemple. És a dir, s’assegura la seva autonomia econòmica.