Loading...
Jordània2019-09-23T16:07:21+02:00

De 144 països analitzats al darrer Informe de Desigualtats de Gènere del Fòrum Econòmic Mundial, Jordània ocupa el lloc 135. És a dir, se situa entre els països amb les escletxes de gènere més profundes del món, on les dones no són iguals als homes ni davant la llei ni en la pràctica.

Per exemple, tot i que la legislació reconeix la violència domèstica, queda a interpretació del jutge o el tribunal de la xaria (la llei islàmica) determinar què és violència i què no. L’assassinat per haver comès adulteri o la violació dins del mateix matrimoni són actes que no estan penats. Fins a l’any 2017, no es va derogar la llei que permetia als violadors evitar els càstigs si es casaven amb la víctima. Tot i que ha estat un pas històric per a les jordanes, encara queden molts articles del codi penal que les mantenen en una clara posició d’inferioritat, discriminació i, fins i tot, de perill.

La situació empitjora en el cas d’un grup que pateix una doble discriminació: per dona i per refugiada. Sobre un total de 642.886 refugiats que majoritàriament viuen fora dels camps, a les zones més empobrides del país, un 50,6% són dones (el 23,6% de les quals tenen entre 18 i 59 anys).

L’alteració del model de vida familiar que provoca una guerra (com la de Síria, que ha suposat un allau de persones refugiades a Jordània) i la conseqüent migració es tradueix en tensions entre els seus membres que, malauradament, deriven massa sovint en agressions físiques i psicològiques contra les dones. Però la violència domèstica no és l’únic escull: l’abús sexual en espais públics, els favors sexuals a canvi de diners o els matrimonis temporals i prematurs en són altres greus violacions contra els drets de les dones.

De fet, els matrimonis temporals i prematurs s’han considerat la forma de violència de gènere més habitual que pateixen les noies sirianes a Jordània. A més, tenint en compte l’enorme importància de l’honor en el si de la cultura islàmica, les agressions sexuals queden invisibilitzades, perquè les famílies no ho denuncien i en alguns casos les fan casar amb els violadors. Aquest fet, sumat a les diverses formes de violència assenyalades, deriva en problemàtiques afegides que tenen prou potencial com per esdevenir un cercle viciós: augmenten, així, les restriccions de mobilitat de les dones i l’absentisme escolar de les nenes.