A El Salvador la taxa de pobresa se situa al voltant del 35% de la població, recaient de manera especial sobre la població rural i les dones. Amb una economia de baix creixement, el país s’enfronta al repte de garantir l’alimentació adequada i suficient a uns 8 milions de persones (2050) amb un model d’economia basat en les exportacions, uns elevats nivells de vulnerabilitat davant dels fenòmens naturals i un progressiu abandonament del sector agropecuari i rural.

El país presenta una alta dependència de les importacions d’aliments a causa de la falta d’inversió i les polítiques aplicades en la dècada dels 90, on la liberalització de preus i la implantació del model d’agro exportació van venir acompanyats d’una reducció dràstica del suport estatal al sector agropecuari en matèria d’inversió i assistències tècniques.

Si bé en els darrers anys els diferents governs han aprovat mesures per garantir la sobirania alimentària, aquesta ha vingut impulsada per part d’actors socials i civils, com la Taula de la Sobirania Alimentària, que impulsa una llei encara no aprovada en Assemblea Legislativa, la qual reconeix el dret a l’alimentació i incorpora dimensions que busquen el desenvolupament agropecuari sustentable i la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en la seva participació en el sistema alimentari.

D’altra banda, l’impacte dels fenòmens naturals en els últims anys ha tingut greus efectes sobre l’agricultura familiar, amb elevades pèrdues, incrementant la vulnerabilitat de la població camperola i dels seus mitjans de vida.

Una altra de les problemàtiques és la invisibilització i la vulneració dels drets de les dones en l’àmbit rural. Les dones pateixen desigualtats en l’accés i el control dels recursos productius agrícoles i en els salaris, i això es tradueix en majors nivells de pobresa. Davant d’aquest escenari, es fa necessari implementar accions que promoguin els drets de les dones en el sector agrícola rural, el seu empoderament i la seva participació en els espais de decisió.