Arrasar el camp palestí per ofegar la supervivència d’un poble

En la setmana de la Nakba, volem adreçar la mirada a Cisjordània i a la terrible situació que viuen dia a dia, any rere any i des de fa ja més de cinc dècades, els camperols i camperoles palestins com a conseqüència de l’ocupació militar israeliana. Un context de crisi estructural que es concreta en un conjunt de restriccions sistemàtiques a la mobilitat, a l’accés a la terra i als recursos naturals, especialment a l’aigua, i que condicionen profundament les possibilitats de vida i desenvolupament de la població palestina.

El control del territori, la fragmentació de l’espai rural, les limitacions per accedir a parcel·les agrícoles, la manca d’autoritzacions per rehabilitar terres i la restricció de l’ús dels recursos hídrics afecten directament els mitjans de subsistència de les famílies camperoles i debiliten la seva capacitat de mantenir una activitat agrícola estable i sostenible. Segons un informe recentment publicat per la nostra entitat sòcia a terreny, Palestinian Farmers Union (PFU), només durant el mes de març del 2026 l’escalada de la violència per part dels colons israelians a la regió va suposar pèrdues agrícoles superiors als 4,2 milions de dòlars, incloent la destrucció de més de 8.000 oliveres i el robatori o sacrifici de centenars de caps de bestiar.

L’informe sosté que els atacs van afectar especialment els mitjans de vida rurals, amb destrucció de cultius, hivernacles, sistemes de reg i infraestructures agrícoles bàsiques. El sector ramader també va patir greus conseqüències, amb robatoris massius d’ovelles i danys a granges avícoles. Aquestes accions, en el marc del genocidi que s’està perpetrant a la Franja de Gaza des d’octubre del 2023, no només provoquen pèrdues immediates, sinó que comprometen la sostenibilitat futura de l’agricultura palestina, ja que molts arbres i explotacions requereixen anys per recuperar-se.

Ens trobem, per tant, davant d’una estratègia coordinada per debilitar la presència agrícola palestina i facilitar l’annexió de terres. En aquest sentit, desenes de comunitats han estat parcialment o totalment desplaçades, fets que provoquen l’increment de la inseguretat alimentària, l’augment de la pobresa i trauma psicològic.

Des de PFU, es reclama protecció internacional per als agricultors i ramaders palestins, mecanismes de supervisió i mesures de compensació i responsabilitat davant les agressions.

En la mateixa línia s’expressa la Coalició de Dones Agricultores Palestines, vinculada a Palestinian Farmers Union, en un comunicat de premsa on reclama un augment del suport internacional per protegir i reforçar el paper de les dones agricultores palestines, ja que són les que sostenen una part essencial de la producció agrícola i ramadera -més del 50% del treball en producció agrària i aproximadament el 87% de les activitats ramaderes-, tot i que només posseeixen el 7,7% de les terres agrícoles, fet que reflecteix desigualtats estructurals en l’accés als recursos i a les oportunitats econòmiques.

L’organització denuncia que les agricultores pateixen restriccions d’accés a la terra i a l’aigua, manca de finançament, problemes d’accés als mercats i els efectes del canvi climàtic. Aquestes dificultats s’agreugen per les violacions i atacs per part dels colons, especialment a l’Àrea C i a la Vall del Jordà. Com a resultat, moltes dones es veuen abocades a treballar en sistemes agrícoles familiars sense remuneració, amb poca independència econòmica i sota amenaces constants.

El comunicat posa un èmfasi especial en la situació de la Franja de Gaza, on les dones agricultores haurien patit pèrdues humanitàries i agrícoles molt severes: més del 80% de les terres agrícoles han quedat danyades i més del 70% dels hivernacles destruïts, juntament amb greus afectacions a les xarxes de reg i subministrament d’aigua. Això ha provocat la pèrdua de mitjans de vida per a milers de dones i un augment de la inseguretat alimentària entre les famílies rurals encapçalades per dones.

Des de l’Associació Catalana per la Pau treballem amb Palestinian Farmers Union en diversos programes per tal de contribuir a l’enfortiment de les xarxes de cooperatives camperoles, així com per garantir la seguretat alimentària, promoure la innovació agrícola i avançar cap a la justícia climàtica i de gènere de les dones davant del canvi climàtic. Ho fem en diferents projectes de la mà de la Fundació Solidaritat UB i gràcies al suport de la cooperació catalana i espanyola.

L’olivera: símbol i mitjà de subsistència

Segons les dades recollides pel Ministeri d’Agricultura del Govern Palestí, gairebé 100.000 oliveres van ser total o parcialment destruïdes en atacs israelians a Cisjordània durant el 2025, afectant milers de famílies. A Palestina, l’olivera no és només una font d’ingressos, sinó un símbol d’arrelament, continuïtat històrica i identitat cultural, així com un element central de lluita i resistència. L’exèrcit d’Israel utilitza de manera sistemàtica la destrucció de l’olivera com a arma de guerra: atacar els oliverars significa atacar un dels principals mitjans de producció i subsistència del poble palestí i, alhora, intentar esborrar la seva presència cultural i social al territori.

En aquest context, hem impulsat recentment el projecte Arrels que uneixen terres: recuperar l’olivera, defensar la terra a Palestina, que té precisament com a destinatàries persones camperoles a les quals els militars i colons israelians han atacat o arrencat les oliveres. Així, s’estan replantant oliveres adultes i instal·lant tanques de protecció en parcel·les especialment vulnerables. També es distribueixen eines agrícoles per mantenir i cuidar adequadament els arbres replantats.

El projecte, gràcies a l’acció de Palestinian Farmers Union i el suport del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, permet restablir una activitat productiva clau per a la sobirania alimentària i la sostenibilitat econòmica de la població, alhora que reforça la seva resiliència davant la violència de l’ocupació i els impactes del canvi climàtic, contribuint així a la defensa efectiva del dret a la terra que de manera reiterada se’ls intenta negar.