Malgrat tractar-se d’un dels països que actualment presenta uns majors nivells de repressió, abusos i vulneracions de drets humans contra la població, Filipines no acostuma a aparèixer als mitjans de comunicació més enllà d’aquelles ocasions en què alguna catàstrofe natural (un tifó, per exemple) ha provocat tràgics danys al territori.

Tampoc ocupa una posició prioritària al radar de les institucions i organitzacions no governamentals que treballen en l’àmbit humanitari i de la cooperació internacional.

Continua sent, per contra, un país força desconegut, altament condicionat per la seva llunyania respecte del Nord global, tant en termes geogràfics, com històrics i polítics.

És davant d’aquesta realitat i, com a conseqüència del treball que l’Associació Catalana per la Pau i International Action for Peace han vingut desenvolupant amb Filipines en els darrers anys (especialment a través de la seva entitat sòcia Karapatan), que neix humanrightsphilippines.org: un microsite concebut com a font d’informació en constant revisió que, des de l’anàlisi i la reflexió, vol proporcionar una visió panoràmica de l’estat en què es troben avui en dia els drets humans en aquest país.

Web Drets Humans Filipines Vehicle

De manera encara més específica, l’estudi realitzat i els materials elaborats se centren a informar sobre la situació de les persones defensores de drets humans durant la legislatura de Rodrigo Duterte (2016-2022) i a proporcionar algunes perspectives sobre la seqüència que s’obre sota el nou mandat de Marcos Jr. i Sara Duterte.

La web està disponible en tres idiomes: català, castellà i anglès.

A banda del diagnòstic principal i els informes, inclou també una sèrie de recursos complementaris, com ara una línia cronològica amb les principals fites històriques; una selecció de casos reals de defensores assassinades en els últims temps; o un glossari de termes especialitzats que tracten sobre drets humans.

“Mateu-los tots!”

Aquesta frase de Rodrigo Duterte, que va governar Filipines fins al passat mes de maig, és prou definitòria del grau d’impunitat en què ha viscut immers el país en els darrers anys.

La ‘guerra contra les drogues’ impulsada per l’expresident, en realitat una persecució general i sistemàtica de les persones empobrides i les franges més vulnerables de la població, s’ha cobrat oficialment 8.663 vides, però la majoria de les entitats i organitzacions de drets humans calculen que la xifra real seria almenys el triple.

La gravetat de la situació va portar l’ex fiscal en cap del Tribunal Penal Internacional (TPI), Fatou Bensouda, a realitzar un examen preliminar sobre Filipines. Les conclusions, presentades el 12 d’abril del 2021, estableixen que hi ha “fonaments suficients” per considerar que es van cometre crims de lesa humanitat en el marc de la ‘guerra contra les drogues’, entre l’1 de juliol de 2016 i el 16 de març de 2019.

Les persones defensores de drets humans han estat un dels públics diana de les polítiques repressives de Duterte. Segons Amnistia Internacional, les activistes i defensores han sigut, i segueixen sent, víctimes d’homicidis, detencions, amenaces i acusacions arbitràries. L’Oficina de Drets Humans de l’ONU va documentar almenys 248 casos de defensors i defensores dels drets humans, professionals de l’advocacia, periodistes i sindicalistes assassinats a Filipines en relació amb la seva feina entre 2015 i 2019.

A més, la persecució sistemàtica de les defensores es duu a terme, enmig d’un clima ultra-autoritari, a través del fenomen de red-tagging, que consisteix, per part de les forces armades, les unitats paramilitars i les forces policials, en l’estigmatització i l’etiquetatge públic (com a “terroristes”) de totes aquelles persones que expressen crítiques o desacords amb les polítiques oficials.

Després de les eleccions del 9 de maig del 2022, en què va guanyar el tàndem Marcos/Duterte (Bongbong Júnior, fill de l’exdictador Ferdinand Marcos, i Sara Duterte, filla del president sortint, com a vicepresidenta), unes eleccions àmpliament desacreditades per les nombroses irregularitats comeses, s’estableix la continuïtat entre tots dos règims.

Una continuïtat que no deixa lloc a dubtes sobre la situació de les llibertats, els drets humans i l’estat de dret Filipines en el futur immediat.

Web Drets Humans Filipines Dona

Un esforç coordinat per situar Filipines al mapa

Aquest projecte, liderat per l’Associació Catalana per la Pau i International Action for Peace, ha estat possible gràcies a la tasca de Karapatan, i en particular de les seves organitzacions membre National Union of People’s Lawyers (NUPL) i Union of People’s Lawyers in Mindanao (UPLM), i de l’organització belga Viva Salut.

A més, han sigut de molt valor els testimonis de les integrants de dues delegacions de defensores filipines en l’exili a Europa (Espanya, Bèlgica, Alemanya i Holanda) que vam rebre a Barcelona entre els mesos de febrer i maig del 2022, en representació de diferents organitzacions de drets humans a Filipines i a Europa.

Finalment, hem comptat amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, en el marc del Programa ‘Promovem els ODS, defensem les defensores’.

Esperem que la web serveixi per animar més entitats i organitzacions a unir els seus esforços, per tal de crear una xarxa forta i eficaç en el treball per a la cooperació i l’educació sobre la justícia global a Filipines.

Vols rebre el nostre butlletí?

Articles relacionats

  • Dimecres, 9 novembre 2022

  • Pablo Tosco BCN-DH Photo Festival

    Divendres, 21 octubre 2022

  • Divendres, 14 octubre 2022