Des del període colonial belga i a excepció d’un breu interval posterior a la independència el 1960, la RD Congo ha viscut immersa en una situació de despotisme, absència i desintegració de l’Estat, tota mena de vulneració dels drets humans i l’explotació dels seus recursos naturals.

El conflicte armat que pateix en l’actualitat el país ha causat més de 5 milions de víctimes mortals des del 1998. La situació és complexa a causa de la multiplicitat d’actors involucrats i a les múltiples dimensions del conflicte a escala local, regional i internacional.

L’extensió del territori, de gairebé 2,4 milions de km², 9.000 km de fronteres a protegir i envoltat per nou estats, ha contribuït a dificultar els intents de construcció de l’Estat congolès. Amb 77,5 milions d’habitants, la RD Congo es troba a les darreres posicions en la classificació 2017 de l’Índex de Desenvolupament Humà. El 63% de la seva població viu per sota de la mitjana dels ingressos per habitant (220 dòlars l’any, un dels més baixos del món).

El setembre del 2017, més de 4,5 milions de congolesos es trobaven en situació d’inseguretat alimentària aguda i gairebé la meitat dels menors de cinc anys patien malnutrició crònica. Menys del 50% de la població té accés a l’aigua potable; i també hi ha una greu manca d’accés als serveis sanitaris de base, sovint molt cars i inaccessibles. La taxa d’escolarització és del 66%, mentre que la taxa de persones amb més de 15 anys que saben llegir i escriure en qualsevol de les llengües del país és del 76,9% (homes) i del 57% (dones).

Pel que fa a la violència vers les dones, aquesta es dóna en tots els aspectes de la vida quotidiana de les congoleses, i és especialment greu en les zones en conflicte, on les agressions sexuals s’han convertit en arma de guerra. Violacions i embarassos precoços i no desitjats contribueixen a l’elevada taxa de mortalitat maternal (846 morts per cada 100.000 naixements el 2015).

A aquesta complicada situació, cal afegir-hi les carències de l’Estat en termes de reactivitat i de capacitat per proporcionar serveis bàsics, seguretat i justícia, així com un entorn propici al creixement equitatiu. La situació de les infraestructures de base també dificulta l’accés de les comunitats als serveis i als productes bàsics.

L’Associació Catalana per la Pau començà a treballar a la RD Congo l’any 2016, de la mà dels nostres socis belgues Viva Salud, que han ajudat a identificar socis locals, en particular l’organització Etoile du Sud, una potent xarxa d’educació popular creada al voltant del dret a la salut, però amb capacitat d’articulació d’homes, dones i infants en un treball orientat a l’increment de l’organització comunitària.