Palestina: viure sota l'ocupació i la vulneració permanent de drets humans

L’ocupació israeliana dels territoris palestins va més enllà de la construcció d’un mur, i els seus efectes es deixen veure en totes les activitats dels palestins, des del pagès que veu com amb la instal·lació de nous colons el seu camp és dividit i destruït fins als pobles on no arriba l’aigua, passant pels múltiples controls en carreteres que sovint fan impossible l’assistència a la feina, a l’escola o al metge.

“Els palestins han estat víctimes de demolicions de cases i escoles, detencions i empresonaments arbitraris i restriccions de la seva llibertat de circulació”. Aquesta és una de les principals conclusions a què va arribar el Relator Especial de les Nacions Unides sobre la situació dels drets humans als territoris palestins ocupats en el seu darrer informe, publicat l’any 2018. Al mateix document, l’expert afirma que l’ocupació israeliana afecta “tots els aspectes de la vida”; una asseveració a la qual la periodista Ana Basanta ha posat nom i cognoms en l’informe que ha elaborat per a l’Associació Catalana per la Pau, ‘Viure sota l’ocupació: la societat civil palestina fa front a les vulneracions dels drets humans’.

Per al president de PMRS, Mustapha Barghouti, que assistirà a la presentació de l’informe el proper 9 de maig al Col·legi de Periodistes de Catalunya, la creació d’aquesta entitat tenia una raó de ser clara: “Vaig creure en la necessitat de salvar i cuidar vides, i això es tradueix en la feina de la nostra organització”. En l’actualitat, PMRS compta amb cinc clíniques mòbils que recorren Palestina per oferir atenció mèdica a tota aquella gent que no disposa d’un centre sanitari a prop.

El treball de diferents entitats també se centra en apoderar les dones i fer que recuperin el paper que els pertoca a la societat i a la política. D’una banda, organitzacions com Palestinian Women Developing Centre (PWDC) s’esmercen per aconseguir quotes femenines als partits polítics. Però, com afirma la seva directora, Hanan Salman “parlem de democràcia i del rol de la dona, però a vegades és més en el paper que en la realitat”.

Les condicions laborals són una de les altres problemàtiques que es troben els palestins atès que els empresaris vulneren reiteradament els seus drets i els treballadors no hi poden fer res perquè “falten jutjats especialitzats en temes laborals”, com denuncia el secretari general de The Palestine New Federation of Trade Unions-New Unions, Mohammad Blabi. D’aquesta manera, els empresaris no han de respondre davant cap autoritat, una situació que només perjudica els treballadors palestins.

Ser dona palestina i treballadora encara complica encara més aquesta situació d’injustícia, sobre la qual encara cal treballar molt fins a poder-la revertir. Tal i com explica la sindicalista Fadwa Qasmiyh, “hem treballat per tenir un salari mínim i defensem les dones quan hi ha un problema a la feina relacionat amb la discriminació perquè troben que la seva presència és incòmoda”.

El treball organitzatiu procura, per sobre de tot, vetllar “pels drets [de les dones]”, afegeix Qasmiyh. Per això, també es realitzen “tallers, xerrades i cursos de formació perquè volem que tinguin informació sobre quins són els seus drets I com exercir-los”, conclou.

Com tots els pobles del món, el palestí també lluita incansablement per mantenir viva la seva cultura, que és el que els uneix en la diàspora, i ofereix un xic d’esperança en un futur millor. “Donar esperança als nens és la millor manera de resistència”, exemplifica el cofundador de la Palestinian Circus School, Shadi Zmorrod. Per a la ciutadania palestina, l’ocupació també es combat a través de la cultura ja que, en paraules del director de l’associació musical Al Kamandjati “la música ens dóna un espai en el qual expressar-nos a la nostra terra i fer front a l’ocupació”.