Text: Mariona Tarrats i Anna Enrech / Imatge: Anna Enrech
El secretari general de l’ONG nigerina HED Tamat fa un balanç de l’impacte del cop d’estat militar al Níger mig any després que el cap de la Guàrdia Presidencial s’autoproclamés cap d’estat del país
El 26 de juliol del 2023, el fins llavors president del Níger, Mohamed Bazoum, va ser destituït pel general i cap de la Guàrdia Presidencial, Abdourahamane Tchiani, que va liderar un cop d’estat militar i es va autoanomenar cap d’estat del país. Aquesta insurrecció militar es va dur a terme sota la premissa que calia reforçar la seguretat al Níger i posar punt final a la insurgència de grups vinculats al jihadisme. Però la vulnerabilització de la població civil segueix a l’alça, i l’any 2023 el Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD) situava el Níger a l’últim lloc de l’Índex de Desenvolupament Humà.
Mohamed Akser és el secretari general de l’ONG nigerina Homme Environnement Développement (HED Tamat), una organització que treballa des del 1999 al país per donar suport a la població en el seu empoderament, mitjançant projectes que giren entorn la sanitat, l’educació, la seguretat alimentària i hídrica i els drets de les dones. Des d’HED Tamat treballen a la capital del país, Niamey, i a les regions d’Agadez, Maradi, Tahoua, Tillaberi i Zinder.
Akser és originari d’Agadez, on va néixer l’any 1956. Agadez és la ciutat més gran del nord del Níger, i està situada a l’última regió abans de la frontera amb Líbia i Algèria, al desert del Sàhara. La seva situació geogràfica la converteix en una ciutat d’encreuament i de trànsit migratori: un pont entre el Magreb i l’Àfrica Occidental. Des de la seva feina directament vinculada amb la població civil i el seu empoderament, Mohamed Akser fa un balanç de les sancions que el cop d’estat ha comportat al país i dels impactes directes que ha tingut sobre la seva gent.
Quines són les causes que van motivar el cop d’estat del 26 de juliol?
Al Níger, des del 2014 que hi ha molta inseguretat. Es deu al fet que, des de llavors, els grups vinculats al jihadisme que estaven a Mali han entrat poc a poc al nostre país, i han alterat tots els sistemes socials. Aquests grups recluten gent de les comunitats més marginalitzades a la societat, i això fa que siguin vulnerables a les crides d’aquests grups. La situació és molt complexa, i la població civil és la que més pateix les conseqüències. Dintre d’aquest panorama i de la ‘desprotecció’ de la població, hi ha hagut el cop d’estat militar: han intervingut l’escena política i ho han justificat sota la mala governança en general i posar fre al terrorisme.
Ara ja fa sis mesos que els militars són al poder. Quines conseqüències ha tingut fins al moment?
La principal conseqüència és que les organitzacions regionals a les quals pertany el Níger han pres greus sancions econòmiques contra nosaltres. Actualment, el banc del Níger no té diners, i no hi ha ni recursos per pagar els sous de la població. A més, els militars també han tancat les fronteres comercials, i el nostre país queda aïllat perquè no té port. Tot el que tenim de primera necessitat ens arriba a través dels ports dels països veïns, i ara tenim grans dificultats per trobar productes alimentaris de primera necessitat. A tot això, s’hi suma que molts països amb els quals cooperem, com els Estats Units, França o la Unió Europea en si, també han tallat relació amb el Níger. De fet, els militars francesos que estaven al nostre país per fer front a l’alçament dels grups vinculats al jihadisme, s’han retirat. Però els militars i les organitzacions internacionals dels estats, com la Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica de l’Oest (CEDEAO) i la Unió Monetària de l’Àfrica de l’Oest, han començat a negociar i esperem que es vegi reflectit aviat.
El Níger va ocupar capçaleres internacionals durant els dies després del cop d’estat, però ara els mitjans de comunicació ja no en parlen gaire. Diries que, actualment, el país està a les agendes internacionals?
Al principi del cop d’estat se’n parlava molt perquè Europa i Occident comptaven amb el Níger per frenar els grups terroristes. Hi havia cops d’estat a Mali, a Guinea i a Burkina Faso, i nosaltres érem l’únic país democràtic de la zona. El cop d’estat va ser inesperat i és per això que va generar tant de soroll. Pot ser que ara l’única premsa que en parli una mica sigui la de França, per excolònia i per la retirada de les tropes.
Com s’ha rebut aquesta retirada militar de França?
Nosaltres veiem els francesos com colons. Amb la independència del 1960 no vam tenir una independència total perquè, per exemple, els diners que utilitzem venen des de França, és una moneda d’herència colonial. Les empreses franceses també s’han quedat al país, i això es percep com una explotació. La població cada vegada més denuncia que continuem sota un règim colonial, perquè França és qui decideix pràcticament tot el que afecta el Níger. Dintre de l’ONU també estem sota la influència de França.
El govern militar fruit del cop d’estat pot influir en aquesta situació?
Penso que amb els militars podria ser que s’aturés la dominació de França, perquè ja han començat a desmantellar diverses qüestions. Però cal que hi hagi una aliança o cooperació d’igual a igual, que les dues bandes trobin un punt comú però sense cap tipus d’explotació. Tot i així, seria molt difícil arribar a un acord, perquè les empreses sempre tenen els mitjans d’explotació a la població més feble.
El Níger també és conegut per ser un punt estratègic pel que fa al trànsit migratori a la regió de l’Àfrica Occidental.
Gairebé la majoria de les persones migrants que comencen el seu trajecte des d’algun punt de l’Àfrica Occidental passen per Agadez. És una ciutat estratègica per creuar el desert del Sàhara i anar a Líbia o Algèria, i així després poder travessar el mar. Tinguem en compte que Algèria cada setmana rebutja 500.000 persones migrants que intenten entrar al país, sigui quina sigui la seva nacionalitat, i les deixa a la frontera, al desert entre Algèria i el Níger. És per això que, Agadez, ha esdevingut una ciutat de migrants. A banda, també a Agadez, hi ha una economia que es desenvolupa entorn d’aquestes migracions: hi ha gent que es dedica a cobrar les persones migrants per oferir-los allotjament o fer de transport. Però el 2015 el govern va aprovar una llei que prohibia totes les activitats comercials relacionades amb les migracions, però els militars l’han anul·lat, i no sabem com seguirà la situació.
Quin paper pren l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) a la zona?
L’OIM ha vingut a Agadez i ha instal·lat camps de persones refugiades. Posen totes les persones migrants en camps totes juntes, i de vegades poden ser entre 500 i 600 persones en una casa de 500 metres quadrats. És una mala organització del flux migratori per part seva.
Quines afectacions específiques té el context social al Níger sobre les dones?
Les dones són les més afectades per la pobresa i les més vulnerabilitzades, els seus drets són reconeguts però no s’apliquen. Generalment, no han pogut anar a l’escola, és ara que hi comencen a anar i això és una oportunitat perquè comenci a haver-hi igualtat amb els homes. Una de les causes que hem identificat des de l’ONG on treballo que fa que les noies abandonin l’escola és l’arribada de la primera menstruació. Elles no saben què és perquè no se’n parla a les famílies, és un tabú. Per això des de l’organització hem fet uns ‘kits de dignitat’ que tant les noies, com les famílies i professorat han apreciat molt, i això les ajuda a no exposar-se i poder seguir amb els estudis.
Segons les dades publicades pel Banc Mundial, l’any 2022 el Níger tenia una taxa d’alfabetització del 38% de la població. Quines accions desenvolupeu des de HED Tamat per rebatre aquesta situació?
Treballem sobretot en la construcció d’infraestructures de centres escolars. Al Níger, el 80% del professorat són persones que tenen diplomes d’educació, però que no han estudiat per ser professors. Tot i així, han de treballar de docents perquè falta professorat. Una de les accions concretes que intentem promoure és la lectura, portem llibres a les escoles, ajudem els pobles a construir escoles pels infants desplaçats i demanem a l’estat que traslladi professorat allà on en falti. Paral·lelament, també fem feina de sensibilització i cohesió social en altres eixos. Per la cultura de la pau, per la ciutadania responsable, treballem sobre el medi ambient per generar una millor adaptació al canvi climàtic. Actualment, calculem que la nostra feina arriba a entre dos i tres milions de persones, ja que treballem a cinc regions del Níger.
Mohamed Akser va visitar Barcelona a finals de desembre del 2023 en el marc d’una gira d’incidència política organitzada per l’Associació Catalana per la Pau, amb l’objectiu de situar l’actualitat nigerina a l’agenda internacional i treballar conjuntament en els projectes que desenvolupen a terreny.
Aquesta entrevista es va publicar originalment a El Salto Diario.
