Text: Associació Catalana per la Pau
Article publicat originàriament el 03/04/2018 al diari Regió 7
El febrer de 2018, Sylvie Luzala i Erick Kambale, activistes de l’ONG congolesa Étoile du Sud, tenien previst visitar diferents centres de secundària de Manresa per parlar sobre el negoci del coltan i les implicacions que la tecnologia mòbil té en la guerra i en la violació dels drets humans a la República Democràtica del Congo.
L’activitat, organitzada per l’Associació Catalana per la Pau i la regidoria de Cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament d’aquesta localitat, formava part d’una gira de sensibilització per diversos municipis catalans, que també incloïa la participació dels dos activistes al Mobile Social Congress. Finalment, cap d’aquestes accions es va poder portar a terme perquè l’ambaixada espanyola a Kinshasa va denegar-los el visat.
La ciutadania catalana va perdre, doncs, l’oportunitat de conèixer de primera mà el testimoni del que passa en un país que acumula el 80% de les reserves mundials de coltan, mineral bàsic per fabricar bateries d’ordinadors, GPS o dispositius mòbils. Un país que representa el veritable punt zero del món tecnològic, on el negoci dels ‘minerals de sang’ empobreix any rere any la població local, mentre enriqueix els actors armats que controlen les mines i les empreses que en viuen. El conflicte, que dura ja més de dues dècades i ha provocat més de cinc milions de víctimes mortals, respon a una sèrie de causes polítiques, ètniques i econòmiques, on els recursos extractius es troben situats a l’epicentre.
Com en qualsevol altra guerra, les dones i els infants són els més afectats. Violacions, prostitució forçada, treball infantil o reclutament de nens per a les milícies armades són algunes de les conseqüències de tot el que s’articula al voltant de la lluita pel control dels minerals.
“A la República Democràtica del Congo, el mapa de les violacions de drets humans coincideix amb el de les mines de coltan”. Són paraules de la periodista i defensora de drets congolesa Caddy Adzuba, que ha viscut des de ben petita en primera persona els resultats del conflicte i que no es cansa de denunciar-los, malgrat les múltiples amenaces que pateix.
Adzuba ha posat en diverses ocasions el focus del seu discurs en el paper que tenen les multinacionals en tota aquesta història, acusant-les de cooperació o, en el millor dels casos, de deixadesa.
En aquest sentit, un informe d’Amnistia Internacional mostra que gairebé el 80% de les grans empreses no controla ni revela adequadament si els seus productes contenen minerals procedents de zones de conflicte a l’Àfrica Central.
Davant d’això, els Estats Units i la Comissió Europea han començat a treballar en la implementació de normatives que permetin establir una traçabilitat eficient, és a dir, conèixer l’origen i el recorregut que han seguit els minerals que s’utilitzen en la fabricació de la tecnologia, encara que aquestes normatives tampoc són garantia perquè les mines canvien sovint de mans i perquè s’ha començat a detectar un tràfic d’etiquetes que acrediten la supervisió.
Étoile du Sud, l’organització en què treballen Luzala i Kambale, centra precisament bona part de la seva activitat a la zona oriental del país, on la gran concentració de mines de coltan i d’altres minerals ha intensificat el conflicte armat.
Per tal de contribuir a un desenvolupament humà sostenible en aquesta zona, l’Associació Catalana per la Pau i Étoile du Sud han engegat conjuntament un projecte que hi promourà l’accés a la salut, a l’educació, a la protecció de la població vulnerable -dones, infants- i dels líders i lidereses comunitàries, i la construcció de la pau.
El programa incidirà en la millora del serveis mèdics primaris de la població resident i de les persones internament desplaçades de la ciutat de Beni (Nord-Kivu). També preveu incrementar la capacitat de defensa i protecció de les dones i dels menors davant les violències de gènere i contra la infància comeses pels diferents actors armats.
No és el primer cop que les dues entitats treballen plegades. Entre els anys 2015 i 2016, van portar a terme un projecte per promoure l’accés a la salut de les dones, finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Ajuntament de Manresa i en el qual també hi va participar l’organització belga M3M.
El programa es va desenvolupar a la capital del país, Kinshasa. Les beneficiàries directes van ser dones i nenes dels barris populars, uns espais que presenten una manca estructural d’equipaments sanitaris, a més d’una absència tan o més important: l’educació de la població entorn d’aspectes de salut i de drets fonamentals.
Vols rebre el nostre butlletí?
Articles relacionats
Divendres, 5 gener 2024
