Text: Associació Catalana per la Pau / Fotografies: Associació Catalana per la Pau, EDH/ Jessica Orellana
Comasagua és un municipi d’uns 12.000 habitants, situat al departament de La Libertad, a El Salvador. Un país que afronta des de fa dècades elevats nivells d’inseguretat alimentària, agreujada en els últims temps pel creixent impacte dels fenòmens naturals. Això ha incrementat la vulnerabilitat de la població camperola i dels seus mitjans de vida i, de manera particular, la ja de per si precària situació de les dones en l’àmbit rural, sempre subjectes a la invisibilització i a la vulneració dels seus drets.
Davant aquest escenari, es fa necessari implementar accions que promoguin els drets dels camperols i l’apoderament i participació de les dones agrícoles en els espais de decisió. La Canasta Campesina és un clar exemple d’aquesta voluntat.
Els orígens del projecte es remunten a 2009, després dels efectes devastadors de l’huracà Ida, que va causar un centenar de morts i múltiples danys en tot el territori nacional. En el camp, la destrucció va ser especialment tremenda. Després d’una intervenció d’emergència per part del Secours Populaire Français, es va planejar, amb la col·laboració de diferents organitzacions locals, posar en marxa horts familiars, perquè dones i joves aprenguessin a conrear els seus propis aliments i, a més, comercialitzar-ne els excedents.
El Liceu francès, un col·legi privat situat a uns 25 km de Comasagua, es va involucrar en la iniciativa, realitzant un estudi inicial de mercat. Després de rebre assistència tècnica en agricultura orgànica, es va optar per adaptar el model d’Associacions per al Manteniment d’una Agricultura Camperola (AMAP), força estès a països com França o el Japó, que promou una relació més directa entre consumidor i productor i un model d’agricultura sostenible.
Al setembre de 2012 es lliurava la primera canastra. Dos anys després, es constituïa la cooperativa i naixia així l’Associació Cooperativa Agropecuària La Canasta Campesina. Actualment, està integrada per 107 persones (98 dones i set homes). 49 en són persones associades, 42 de les quals, dones.
“Aquí l’agricultura mai ha estat pensada per garantir la seguretat alimentària de la població. Ni tan sols podríem qualificar-la d’agricultura familiar de subsistència”. Són paraules de Ever Valles, president de La Canasta Campesina, qui ens especifica també la fràgil situació de les dones i els joves en el camp salvadorenc. “Elles no tenen drets: treballen 18 hores diàries, sense salari, sense estar assegurades, sense capacitat de decisió… Els joves viuen sota el pes de la violència de les ‘maras’ i la desocupació. No tenen més alternatives que emigrar a la ciutat”.
Tal com es va establir des d’un principi, la prioritat màxima del projecte ha estat assegurar la pròpia alimentació. “Del que es conrea en els horts, el 10% es destina a l’autoconsum. Un cop s’ha cobert aquesta part, el 20% va al mercat local i el 70% restant, a les canastres”, explica Valles.
Què conté una ‘canasta campesina’? “No hi ha una composició fixa, perquè varia en funció de l’estació. Tomàquet, ‘chile’, cogombre, fruites de temporada… configuren la composició bàsica”.
Es comercialitzen tres grandàries de canastres (elaborades a partir de bambú cultivat localment) a preus diferents. En cap moment del procés s’utilitzen plàstics de cap mena. Les canastres es venen a la capital i a Santa Tecla. Es lliuren en grups organitzats de consumidors, un dia fixe, cada quinze dies. En aquests moments, s’està distribuint una mitjana de 400 canastres al mes. “El nostre repte seria aconseguir les 600, la qual cosa implicaria obtenir el punt d’equilibri comercial”, assegura Valles.
Segons una anàlisi realitzada per la cooperativa, el perfil mitjà de consumidor és una dona estrangera, d’entre 25 i 40 anys, amb fills, de classe mitja urbana i conscienciada en temes relatius a la salut familiar i la protecció del medi ambient.
“L’objectiu global és promoure un estil de vida orgànic, vegetarià i ecològic”
Però el projecte no es queda només en les canastres, sinó que pretén anar molt més allà. “No portem només verdures: també solidaritat i consum sostenible”, sintetitza Valles. Des de fa un temps, la cooperativa organitza activitats de formació i sensibilització sobre ecologia (dinàmiques sobre reciclatge, iniciatives artístiques, xerrades, contes, festivals…), en col·laboració amb escoles i amb el Liceu francès, i que han comptat així mateix amb la participació d’algunes empreses. Un exemple és el projecte ‘Conciencia Verde’, que el 2019 va arribar a 10 escoles públiques, 54 professors i 1.700 nens i nenes.
La formació és, de fet, un dels punts vertebradors de l’èxit del projecte. Actualment, s’estan ampliant les beques perquè joves de la cooperativa estudiïn a la universitat, no únicament en el camp de l’agroecologia, sinó també en matèries complementàries com la comptabilitat o les noves tecnologies.
Kasandra Portillo, sòcia i membre del comitè de producció i comercialització, és un d’aquests casos. És també un model de dona jove apoderada gràcies a La Canasta Campesina. “La meva mare es va començar a involucrar en diferents grups i associacions. Jo vaig veure des de jove com això provocava una millora a la família, un canvi de mentalitat”, explica.
Després d’introduir-s’hi i formar part activa del projecte (ha anat passant per diferents grups i comitès), Portillo es va diplomar i ara disposa dels seus propis ingressos i contribueix en l’economia familiar. Té previst continuar estudiant i completar l’especialització tècnica en agroecologia.
La Canasta Campesina s’ha convertit en un referent dins de la seva comunitat. Propers reptes? “Estem començant a explorar mercats com la restauració o el turisme solidari i sostenible”. Queda camp, doncs, per recórrer.
L’Associació Catalana per la Pau, juntament amb AID Consulting i Secours Populaire Français, s’han sumat al projecte per consolidar i potenciar les iniciatives de producció i venda dels productes de la Canasta Campesina. El treball, que compta amb el finançament de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament, incideix especialment en el procés d’implementació de les noves tecnologies, mitjançant la creació d’una pàgina web per a la compra directa de productes, i l’ús de xarxes socials o plataformes online amb contingut didàctic i explicatiu.
Vols rebre el nostre butlletí?
Articles relacionats
Divendres, 5 gener 2024