Els drets culturals protagonitzen la IV Escola de Defensores

Del 17 al 23 de novembre, l’Associació Catalana per la Pau i International Action for Peace organitzen la quarta edició de l’Escola de Defensores, un espai d’intercanvi i aprenentatges que enguany reunirà a Catalunya persones defensores dels drets humans, i més concretament dels drets culturals, procedents de Colòmbia, Palestina, el Kurdistan i Filipines.

En un context com l’actual, marcat per múltiples i creixents amenaces globals (guerres, auge de l’autoritarisme, crisi climàtica, campanyes de desinformació i discursos d’odi…), defensar la vida, el territori o la paraula pot costar la llibertat o fins i tot la vida. Davant d’això, les creadores, en tant que subjectes polítics tot sovint invisibilitzats, fan de l’art una eina de resistència, denúncia, teixit comunitari i memòria històrica.

La llengua, la música, la dansa, el teatre, les formes de mirar el món i de narrar-lo són també drets humans. Defensar-los, especialment en contextos de conflicte, colonialisme o ocupació, és una forma profunda de resistència. Les defensores culturals mantenen vives les memòries, els sabers i les expressions que sostenen la dignitat col·lectiva. En la seva creació i lluita, habita la possibilitat d’un altre món.

Partint de tots aquests desafiaments globals i específics, aquesta nova edició de l’Escola de Defensores proposa un espai de trobada, formació i intercanvi, perquè defensores culturals d’orígens diversos puguin, d’una banda, reforçar els seus coneixements en metodologies artístiques i processos de resistència cultural i, de l’altra, teixir vincles amb altres experiències de lluita i creació.

QUINA ÉS LA FINALITAT?

Els objectius principals de la IV Escola de Defensores són:

• Generar un espai d’intercanvi de metodologies artístiques i eines per a la defensa dels drets humans i culturals.
• Analitzar les estratègies de protecció de les participants en contextos de risc per a artistes i defensores culturals.
• Crear xarxes de solidaritat entre artistes defensores de diferents països i contextos.
• Visibilitzar l’art i la cultura com a eina de transformació social, resistència i incidència política.
• Fomentar la protecció integral de les defensores culturals, reconeixent els drets culturals com a drets fonamentals i visibilitzant els riscos específics que afronten aquestes persones.

Al llarg de tota una setmana, prendran part de les activitats programades en el marc de l’Escola: s’impartirà una sessió sobre drets culturals, a càrrec de la Càtedra UNESCO Pau Casals; hi haurà un espai centrat en les cures i el benestar emocional, que comptarà amb el suport d’una persona especialitzada en acompanyament psicosocial en contextos de conflicte; i es portarà a terme una sessió dedicada a la comunicació i el treball multimèdia. En paral·lel, les participants tindran accés a diferents espais habilitats per a l’intercanvi i la reflexió col·lectiva.

També s’ha previst una jornada dedicada a la creació artística col·laborativa, que donarà lloc posteriorment a un espai obert al públic on es podrà dialogar amb les defensores. Serà el 20 de novembre a la Sala Joan Comellas (El Masnou) i conclourà amb una mostra artística col·lectiva, fruit del treball compartit.

Finalment, aquells dies es realitzaran diferents activitats de sensibilització i incidència política: reunions amb institucions culturals, diàlegs amb organitzacions de la societat civil i trobades amb el món acadèmic.

QUI HI PARTICIPA?

· Mario Ochoa i Beatriz Arévalo (Colòmbia)

Titellaires, gestors culturals i activistes.

Mario Ochoa, mestre titellaire i gestor cultural amb més de 25 anys d’experiència, és cofundador del grup Caracol Amarillo, un col·lectiu dedicat a la creació i difusió de les arts escèniques a Colòmbia. Beatriz Arévalo ha combinat la seva pràctica artística amb un ferm compromís amb la defensa dels drets humans. La seva experiència s’ha centrat en l’acompanyament a joves en situació de carrer, persones amb addiccions i processos de justícia social.

Junts han desenvolupat un ampli repertori de titelles, tècniques mixtes i comparses, amb l’objectiu de sensibilitzar i oferir espais d’expressió a comunitats en situació de vulnerabilitat. El seu activisme els va portar a exiliar-se a Barcelona, on actualment formen part de l’Associació Construyamos Paz (Aconpaz), una organització que promou el diàleg i la denúncia des de l’exili. A través d’aquesta iniciativa, col·laboren amb altres víctimes del conflicte armat colombià, artistes i activistes, creant espais per preservar la memòria històrica i fomentar una cultura de pau.

· Luis Eduardo Jiménez Barca (Colòmbia)

Actor i músic, és cofundador i director general de la companyia El Teatro Vive, creada l’any 1992.

Durant la dècada dels 90, va ingressar a l’escola de teatre de l’Institut Popular de Cultura de la ciutat de Cali. Ha cursat la llicenciatura en Filosofia a la Universitat del Valle i ha treballat com a docent des del 2003 a la ciutat de Palmira. La seva formació filosòfica li permet abordar en les obres teatrals temàtiques que van des de l’àmbit ètic-polític fins a l’estètic i antropològic, utilitzant el model d’actuació naturalista o de l’expressionisme com a eina de reflexió.

L’any 2022 va completar el màster en estudis avançats de teatre, tot centrant-se en la creació de metodologies d’intervenció teatral amb víctimes del conflicte social i armat a Colòmbia. Des del 2009, és director general del Festival Nacional de Teatre Popular, Teatre i Realitat Social, que busca reunir artistes i comunitats per reflexionar i generar debat sobre la realitat social.

· Faye Cura (Filipines)

Cofundadora de Gantala Press, una editorial feminista independent amb seu a Manila que treballa estretament amb organitzacions populars per publicar obres literàries de dones que documenten les lluites del poble filipí. El seu treball editorial se centra a servir d’altaveu per a dones artistes, activistes, camperoles i indígenes, generant espais d’expressió i memòria des d’una perspectiva feminista i compromesa.

La seva publicació més recent és una recopilació de textos escrits per vídues de víctimes de la “guerra contra les drogues” de l’expresident Duterte, centrada en les conseqüències humanes i socials de la violència d’Estat.

També col·labora amb la Federació Nacional de Dones Camperoles Amihan, amb la qual ha coeditat diverses publicacions.

· Shaden Qous (Palestina)

Ballarina, coreògrafa i activista afro-palestina, nascuda a Jerusalem el 2002. Forma part del Popular Art Centre des del 2009, on va començar la seva formació en dansa tradicional palestina (dabke). Posteriorment, es va unir a la reconeguda companyia El-Funoun, consolidant una trajectòria artística que combina folklore palestí amb propostes contemporànies.

És també una artista multidisciplinària i cursa el darrer any de Dret a la Universitat de Birzeit. Ha estat intèrpret de Dream of the Land, una proposta de dansa impulsada des de l’Associació Catalana per la Pau que fusiona el folklore palestí i la dansa d’arrel catalana amb la dansa contemporània.

El 6 de gener del 2025, va ser detinguda per l’exèrcit israelià i continua pendent de judici, en un context de creixent repressió a Cisjordània, amb detencions arbitràries i violacions sistemàtiques dels drets del poble palestí.

· Berivan Kiran (Kurdistan)

Assessora parlamentària del Partit Popular per la Igualtat i la Democràcia (DEM) a la Gran Assemblea Nacional de Turquia. Forma part del Comitè de Relacions amb ONG i partits polítics.

És una militant compromesa amb la defensa dels drets de les dones i activista per la preservació de la llengua i la cultura kurdes, combinant la incidència institucional amb la lluita social.

L’ESCOLA

Des de la seva primera edició el 2022, l’Escola de Defensores s’ha anat configurant com un espai de formació i intercanvi d’experiències de lluita social i resistència que reuneix defensores i defensors dels drets humans de diferents països.

Persones que, malgrat atresorar perfils i històries diferents, tenen en comú el treball que desenvolupen i el risc que implica executar-lo. Per això, aquests espais es fan necessaris no sols per a promoure el seu empoderament, sinó també per a proporcionar-los descans i solidaritat. Durant una setmana, les defensores recullen aprenentatges, comparteixen experiències i reben tallers sobre protecció, autoprotecció i cures en el territori.

És un projecte organitzat per l’Associació Catalana per la Pau i International Action for Peace, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.