Text: Associació Catalana per la Pau
Aquesta localitat de Cisjordània està parcialment ocupada per colons i controlada per centenars de soldats israelians, que fan quasi impossible la vida a aquelles persones que hi resisteixen.
El territori palestí de Cisjordània i Jerusalem Est està ocupat per més de mig milió de colons israelians. Tenint en compte que la població palestina total és de 5 milions, la xifra és força elevada, i ha anat augmentant amb el temps, a causa de la impunitat de què gaudeixen les colònies que es van apropiant de les terres palestines sense cap actuació per part del govern d’Israel.
La ciutat i els voltants d’Hebron, o al-Khalil en àrab, al sud de Cisjordània, eren un node econòmic molt important; des de l’ocupació jueva el 1967 és la zona amb la presència de colons i militars més elevada de tot el país. Des de la segona intifada l’any 2000, aquesta ocupació està creixent i es torna molt evident i agressiva. Les restriccions d’Israel i els sabotatges de la mateixa població colona cap a la palestina (cops de pedra a les finestres o llançar deixalles a les cases, entre altres pràctiques) han convertit Hebron en una ‘ciutat fantasma’, segons expliquen les mateixes persones que hi habiten, ja que molta gent s’ha vist forçada a abandonar els comerços o habitatges.
Segons dades d’una enquesta realitzada per B’Tselem (Centre Israelià d’Informació pels Drets Humans als Territoris Ocupats), 1.041 habitatges, un 41,9% del total del centre històric, van ser abandonats fins a l’any 2007, i 1.829 dels locals comercials estan ara mateix tancats. Això representa un 76,6% de les botigues i, com a mínim, 440 dels tancaments van ser sota ordre militar.
La vida quotidiana és la resistència: dins de la ciutat, l’assetjament és constant, ja que l’assentament jueu està situat al seu centre i els colons i els soldats armats amb metralletes s’hi passegen, sovint intimidant les persones que hi habiten. A més, els controls injustificats, detencions o escorcolls són freqüents, i per moure’s per la ciutat s’han de travessar checkpoints que envolten la zona ‘ocupada’ (tot i que hi ha presència militar arreu de la ciutat) on viuen 30.000 dels 120.000 habitants, fent que anar a l’escola, a treballar, a comprar, a la mesquita o simplement circular esdevingui un camí ple d’entrebancs, en forma de violència que molts cops esdevé física i mortal.
Segons International Solidarity Movement, el novembre de 2015 van morir 43 joves palestins per atacs armats de soldats israelians i 1.900 van resultar-ne ferits. Aquests atacs són fruit de les noves mesures de seguretat aplicades per l’estat d’Israel, per aplacar les mostres de resistència de les persones habitants a la regió. A les poblacions del voltant de la ciutat, on hi viuen unes 4.000 persones, també hi ha un assetjament militar desmesurat, amb l’agravant que són nuclis petits i és, per tant, més difícil fer front al control i la violència. La zona del sud d’Hebron és considerada la més vulnerable de tota Cisjordània.
El 1980 es va declarar “zona militar tancada”, encerclant 14 pobles; més tard es va expulsar temporalment la majoria d’habitants quan va esdevenir “zona de foc”, i l’any 2012 es va anunciar la destrucció de la resta de pobles (9), que de moment resisteixen de forma organitzada.
L’estratègia de l’estat d’Israel recorda al colonialisme britànic del 1940: es prohibeix la construcció de centres escolars o mèdics, així com la pavimentació de carrers o l’abastiment d’aigua i electricitat de les xarxes que els israelians han construït.
L’any 2013, les Nacions Unides, a través de l’Oficina per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris, avisava que les famílies integrants d’aquestes comunitats que no poden construir legalment en el seu territori estan vivint per sota dels estàndards bàsics de vivenda.
Fins i tot recollir l’aigua de la pluja és impossible: les forces d’Israel destrueixen les cisternes que construeixen per emmagatzemar-la. Per aquest motiu, des de l’Associació Catalana per la Pau donem suport a organitzacions com Palestinian Farmers Union, que està promovent l’ús de sistemes d’emmagatzematge d’aigua per al rec de cultius ecològics, que permetin fer front a aquestes imposicions a la regió i a tot el territori ocupat.
Vols rebre el nostre butlletí?
Articles relacionats
Divendres, 5 gener 2024
