Text: Associació Catalana per la Pau / Fotografies: Étoile du Sud
Si l’epidèmia de la COVID-19 ha posat en serioses dificultats països com la Xina, Itàlia o Espanya, als països del Sud els toca enfrontar-s’hi en unes circumstàncies realment precàries. A les difícils condicions de vida de la població, que majoritàriament no té garantit l’accés als serveis bàsics, cal sumar-hi la debilitat dels seus sistemes de salut i, massa sovint, unes febles institucions i infraestructures de l’Estat.
El cas del continent africà és especialment preocupant. Engloba 31 dels països amb l’índex de desenvolupament més baix del món i, entre aquests, 10 són els més empobrits. Segons un informe recent de la Unió Africana, la pandèmia podria provocar la destrucció de 20 milions de llocs de treball, tant formals com informals.
Molts països africans porten anys fent front a epidèmies de malalties infeccioses com el còlera, el xarampió, la malària o l’Ebola; en alguns d’aquests països, s’han assajat ja diferents estratègies per combatre aquestes malalties.
És el cas de la República Democràtica del Congo, on al llarg del darrer any i mig la població ha patit el pitjor brot d’Ebola de la història del país i el segon més important a nivell mundial. Després de 2.264 morts confirmades, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va anunciar el passat 3 de març l’alta mèdica de la darrera pacient diagnosticada, amb la qual cosa el proper 13 d’abril (una vegada passats els 42 dies preceptius que conformen dos cicles sencers de contagi) està prevista la declaració oficial del país com a lliure de la malaltia.
Durant aquest temps, la regió de Kivu Nord ha estat la més durament afectada. Des de l’Associació Catalana per la Pau, amb el suport del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, vam iniciar a l’estiu de 2019 un projecte pilot d’emergència a la zona per implicar la població en la prevenció de la malaltia. L’acció és possible gràcies a la tasca desenvolupada per la nostra organització sòcia local, Étoile du Sud, que treballa des de fa més d’una dècada en la implementació de comitès de salut popular que fomenten l’autoorganització de la població per a l’accés al Dret a la Salut.
Aquest projecte ha tingut continuïtat amb un programa de dos anys, que compta amb el suport dels ajuntaments de Barcelona, Manresa i Santa Coloma de Gramenet, i que a més de potenciar aquesta autoorganització, compta amb equips mèdics mòbils per atendre les comunitats amb més dificultats en l’accés als serveis sanitaris.
El projecte es duu a terme a les ciutats de Beni i Butembo i al territori de Beni sota una premissa bàsica: aconseguir la implicació de la població en la lluita contra l’epidèmia, mitjançant el reforç de les organitzacions de base pel Dret a la Salut dels barris, pobles i comunitats. D’aquesta manera, es vol contribuir també a un element clau: facilitar la intervenció del personal humanitari i sanitari, que no sempre és benvingut donat que el seu treball acostuma a generar incomprensió i suspicàcies entre la població local.
La participació comunitària (a través de les anomenades cèl·lules d’animació comunitària) ha permès, en aquest sentit, sensibilitzar sobre les mesures de prevenció, tot educant la població en qüestions sanitàries generals (com la importància de la higiene de mans), i avançar en la detecció de possibles malalties.
A través de tres equips clínics mòbils (un tot terreny i dues motos), un equip voluntari de professionals de la salut es desplaça periòdicament als diferents barris i pobles, juntament amb els integrants dels comitès de salut popular. La població és informada i formada perquè adopti les mesures necessàries per protegir-se contra la multitud de malalties presents a la regió. Paral·lelament, també es presta atenció sanitària de proximitat.
El repte de la COVID-19
Tota aquesta experiència acumulada amb l’Ebola hauria de ser ara d’utilitat davant la nova amenaça que representa la COVID-19. Un dels eixos vertebradors del projecte és, precisament, dotar qualsevol acció d’una visió de contínuum, per tal de reforçar les organitzacions de base i comunals i preparar-les per a la vigilància permanent i l’acció immediata, sempre en coordinació amb els serveis de salut i altres ONG i agències internacionals, i per al seguiment de la salubritat i la higiene de l’entorn.
El desafiament que presenta el nou coronavirus és molt alt. Tot i que la taxa de letalitat de l’Ebola és més elevada, aquest és molt més contagiós, ja que no requereix d’un contacte tan proper per transmetre’s de persona a persona. Al igual que està passant a la resta del món, en poques setmanes el nombre de contagis s’ha incrementat a la República Democràtica del Congo molt ràpidament.
Des d’Étoile du Sud ens expliquen que tot i el confinament i el tancament de fronteres decretats per les autoritats, el panorama és prou inquietant. “El Govern no podrà proporcionar aliment a tota la població confinada. Una població que viu amb moltes dificultats i que està veient com el seu poder adquisitiu s’afebleix encara més”, explica Erick Kambale, president de l’organització.
Un dels principals inconvenients rau en el gran nombre de persones que viuen amuntegades en espais reduïts (la capital, Kinshasa, aplega uns 12 milions d’habitants, la majoria en condicions molt precàries) i que treballen en els sectors de l’economia no formal.
En aquest context, des de l’Associació Catalana per la Pau volem refermar el nostre suport a Étoile du Sud en la seva lluita contra les malalties infeccioses, centrada ara en la COVID-19, i en tota la seva tasca de defensa del Dret a la Salut, sempre fonamentada en l’estratègia SOM (Sensibilització, Organització i Mobilització).
Per a això estem treballant conjuntament per adaptar les activitats del projecte a la nova situació, al mateix temps que posem en marxa una campanya de sensibilització i captació de fons adreçada a conscienciar i mobilitzar la ciutadania catalana. Vols col·laborar-hi?
Vols rebre el nostre butlletí?
Articles relacionats
Divendres, 5 gener 2024
