A Mauritània, un país de poc més de 4 milions d’habitants, encara hi ha persones esclaves, tot i la negativa del Govern a reconèixer-ho i tot i estar prohibit des de 1981 (fins al 2007 no es va aprovar, però, la llei que ho converteix en delicte perseguit). Segons l’informe The Global Slavery Index 2016 de Walk Free Foundation, més de 40.000 persones viuen en règim d’esclavatge.
L’estatus d’esclau s’hereda de generació en generació i està profundament arrelat en les castes i en el sistema social. A regions com la de Hodh El Gharbi, la situació de les dones i l’exercici dels seus drets es caracteritza pel fet de ser ex esclaves o descendents (aquesta població es coneix amb el nom de Haratin), i que viuen en zones mancades de tota mena de recursos i infraestructures.
A aquesta problemàtica, cal afegir la violència contra les dones, en especial la mutilació genital femenina, que segons Unicef afecta el 70% de les dones d’entre 15 i 49 anys, malgrat les lleis i la pena de presó per a qui la practica. Els casos de violacions, mutilacions genitals, matrimonis precoços, assassinats, violència conjugal, agressions físiques i agressions verbals són molt comunes al país.
Tot i els mecanismes governamentals i jurídics que s’han implantat en els darrers anys, la realitat és que hi ha aspectes de les violacions dels drets de les dones que no estan recollits per la llei, i que les disposicions legals que regulen situacions d’aquest tipus, o són discriminatòries o bé no s’apliquen efectivament.
En un altre ordre de coses, Mauritània presenta actualment una crisi alimentària que respon a un fenomen cíclic, lligat a la inestabilitat i a la irregularitat de les pluges. Als problemes d’inseguretat alimentària, cal sumar-hi altres d’estructurals (pobresa, degradació del medi ambient i manca de recursos per augmentar la inversió en agricultura o ramaderia).
[Mauritània] Consolidem les capacitats econòmiques i la formació de les dones de Hodh el Gharbi
A la regió de Hodh el Gharbi, lluitem per erradicar tots els tipus de violència contra les dones ‘haratines’, a través de programes d’alfabetització i formació, i del desenvolupament agropecuari.