Els moviments camperols i les organitzacions de dones de la regió de la Mediterrània denuncien des de fa temps els efectes de la crisi climàtica sobre l’agricultura, com la manca d’accés a la terra, als recursos hídrics i la manca de polítiques efectives per fer front a aquestes problemàtiques. Amb això, els dies 8 i 9 de maig vam organitzar unes jornades de diàleg per abordar aquestes qüestions.

Camperols i camperoles i altres actors de la societat civil de Palestina, Egipte, Jordània, Tunísia, Síria i Catalunya es van reunir amb la voluntat d’enfortir els vincles regionals i internacionals entre les organitzacions, i definir una agenda comuna que suposi un pla d’acció futur.

Concretament, les organitzacions que van participar de les jornades són Palestinian Farmer’s Union (Palestina), Arab Beekeepers Union (Egipte), New Women’s Foundation (Egipte), la Unió de Cooperatives del Món Àrab (Síria), UNMAGRI (Tunísia), Al Raffed Agricult Association (Jordània), la Unió de Pagesos, la Federació Catalana de Cooperatives Agràries de Catalunya, la Fundació Solidaritat UB i L’Olivera Cooperativa.

Al llarg de la jornada del dia 8, celebrada al CaixaForum Macaya de Barcelona, els eixos temàtics que es van tractar van ser entorn el medi ambient i el canvi climàtic, els moviments camperols i de dones, i es van anotar solucions tècniques, polítiques i econòmiques de l’agricultora davant la crisi climàtica.

Des de Palestinian Farmer’s Union (PFU), Rula A.I Kamal va començar apuntant que existeix una gran incertesa davant l’escenari dels propers anys en relació a la sequera, i que aquest fenomen és una problemàtica que en els territoris ocupats s’intensifica degut a les conseqüències derivades de l’ocupació israeliana. Abbas Milhem, també de PFU, va afegir que “cal elevar la consciència social i generar influències a les agendes polítiques regionals i internacionals amb l’objectiu de revertir els efectes del canvi climàtic. Els agricultors paguen el preu del que han fet les grans corporacions, i cal intervenir a nivell de pràctiques i pressionar als lobbys per generar influències a les properes trobades de caràcter global”.

Khaked Kazaal, representant de la Unió de Cooperatives del Món Àrab, va destacar la importància de la col·laboració conjunta a la regió de la Mediterrània, la qual assegurava que tindrà efectes molt positius, tant a nivell regional com global. “Els problemes de subministrament derivats de la guerra d’Ucraïna han agreujat la crisi alimentària i evidencien la interrelació entre l’alimentació, l’economia i la política”.

Per la seva banda, Mai Saleh de New Woman’s Foundation, va destacar que les dones s’han convertit en les principals víctimes dels efectes del canvi climàtic, i si bé aquesta problemàtica és vigent des de fa anys, els seus efectes s’han accelerat darrerament. S’ha accentuat la desertificació, els canvis ecològics i les alteracions de les temporades de pluges. “El canvi climàtic no és una crisi passatgera, sinó que apunta a una problemàtica estructural i assentada a nivell global”.

Antonina Torrens, investigadora i part de la Fundació Solidaritat UB, va exposar que “a nivell de recursos, la terra i l’aigua són insuficients, i si bé els països mediterranis no contribuïm tant al canvi climàtic, en patim les conseqüències”. També va destacar la importància de la sobirania alimentària, hídrica i energètica, i la necessitat de tornar a solucions més petites, d’àmbit local i descentralitzades per aconseguir sobirania.

Paral·lelament, Salomó Torres, representant de la Unió de Pagesos, va assenyalar que es perpetuen dinàmiques com la manca de relleu generacional, la manca d’accés al valor afegit, la falta d’accés als recursos naturals; no només a l’aigua, sinó també a la terra i a la tecnologia. A més, va identificar tres crisis urgents provocades pel model productiu actual: la crisi climàtica, la crisi alimentària, i la crisi energètica.

Per clausurar la jornada, l’últim eix temàtic que es va tractar va ser entorn les institucions catalanes i la seva feina respecte el canvi climàtic. Hi van participar representants de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, de l’Ajuntament de Barcelona, i del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.

El dia 9, la jornada es va celebrar a Santa Coloma de Gramenet, al Campus Torribera de la Universitat de Barcelona. Es va centrar a definir una agenda comuna de treball, que suposi un pla d’acció de cara al futur de les organitzacions participants.

“Cal treballar a partir de dos eixos importants: reptes i problemes. Cal articular una resposta conjunta a les problemàtiques actuals”, destacava Abbas Milhem, de Palestinian Farmer’s Union.

Aquestes jornades són fruit del treball conjunt de l’Associació Catalana per la Pau amb Palestinian Farmer’s Union, i amb la col·laboració de la Fundació Solidaritat UB i L’Olivera Cooperativa. Compten amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Vols rebre el nostre butlletí?

Articles relacionats