El Festival Incert, impulsat per l’Associació Catalana per la Pau i International Action for Peace, es presenta com un espai únic de reflexió i creació artística, amb la intenció de connectar tres realitats en conflicte mitjançant la cultura. Des de Palestina, Colòmbia i el Kurdistan, els artistes es converteixen en veus actives de resistència davant la repressió i les vulneracions de drets humans, i ofereixen una visió profunda i personal de les seves realitats.
Aquesta iniciativa internacional, que es celebra per primera vegada a Catalunya, no només és una mostra artística, sinó una plataforma per visibilitzar els processos de pau, la lluita per la memòria històrica i les resistències culturals que es donen en aquests territoris. La programació del festival inclou un ampli ventall de propostes que van des de teatre, dansa, música, fins a arts visuals, titelles, realitat virtual i cinema. Cada una de les disciplines és una finestra oberta a les lluites que aquests territoris protagonitzen, fent de l’art un mitjà de denúncia i transformació social.
Un dels objectius clau del festival és generar espais de trobada entre creadores de diferents parts del món per explorar la seva relació amb la creació artística i la memòria col·lectiva. En aquest sentit, el festival aposta per una programació descentralitzada, del 20 de febrer al 25 de maig, amb 13 esdeveniments repartits en més de 15 ciutats de Catalunya, des de Vilassar de Dalt fins a Sant Cugat del Vallès, passant per Manresa i Mollet del Vallès, entre altres. Així, el festival es converteix en una gran festa de la cultura, on els espais més petits també tenen la seva importància a l’hora de donar a conèixer aquestes propostes artístiques innovadores.
Un dels elements més destacats d’aquesta edició és la participació d’artistes que, tot i la repressió a què estan sotmesos als seus països d’origen, segueixen creant i lluitant per mantenir viva la seva cultura. A Palestina, els i les artistes utilitzen l’art com a forma de resistència davant l’ocupació israeliana i la destrucció del patrimoni cultural. A Colòmbia, l’art acompanya els processos de pau i la reconstrucció d’una societat després d’anys de conflicte. Al Kurdistan, les tradicions orals i l’art preserven una identitat amenaçada per la repressió de les autoritats turques, iranianes i iraquianes.
