“Malgrat l’aparença democràtica, el de Filipines és un sistema polític totalment disfuncional”

Text: Associació Catalana per la Pau / Fotografia: Ronalyn V. Olea/ Bulatlat

La defensora filipina de drets humans Cristina Palabay va visitar Catalunya del 24 al 28 de setembre de 2019, convidada per International Action for Peace i l’Associació Catalana per la Pau.

Mentre passeja pels carrers del Barri Gòtic i tot i l’aglomeració de turistes i gent local que va trobant al seu pas, Cristina Palabay no pot evitar assenyalar la sensació de tranquil·litat que impregna aquests dies els seus moviments a Barcelona. És la falta d’hàbit. Aquesta defensora filipina de 40 anys en fa molts que no pot desplaçar-se d’un punt a l’altre de la ciutat on viu sense haver de comprovar constantment si algú la segueix, i amb por de patir un atac o emboscada en qualsevol moment. “És una vida sense llibertat. Si veus una moto amb dues persones a sobre, et comences a preocupar. En un instant et poden tirotejar”.

Palabay és la secretària general de Karapatan, una aliança nacional d’organitzacions socials que treballa per a la promoció i la defensa dels drets de les persones a Filipines. Un país on s’ha disparat la impunitat policial, militar i governamental contra la població i on s’estima que en els últims tres anys s’han produït més de 27.000 assassinats extrajudicials, segons Amnistia Internacional. El Govern filipí només en reconeix 6.600.

L’anomenada ‘guerra contra les drogues’ impulsada pel president Rodrigo Duterte des de la seva arribada al poder ha servit d’excusa per a la creixent militarització i desplegament de forces policials, sobretot en les àrees rurals remotes, on es produeixen els majors abusos contra la ciutadania. Aquesta campanya està provocant l’execució extrajudicial de milers de persones sospitoses de vendre o consumir drogues, especialment a les comunitats més empobrides. Segons Palabay, moltes de les víctimes no tenien res a veure amb el narcotràfic ni el món de la droga, sinó que simplement es trobaven de manera accidental al lloc dels fets.

Amb Duterte al Govern, les persones defensores de drets humans han vist empitjorar ràpidament les seves condicions de treball i de vida. La Cristina és una de les moltes activistes amenaçades de mort actualment a Filipines. El passat mes d’abril el seu company de Karapatan Bernardino Patigas va ser assassinat a la ciutat d’Escalante, a la província de Negros Occidental. Amb ell, ja sumen 63 els treballadors d’aquesta ONG assassinats a causa del seu activisme.

En la seva voluntat de reduir l’espai i capacitat d’incidència dels defensors i defensores, el Govern filipí ha mostrat obertament el seu menyspreu als compromisos internacionals establerts en matèria de drets humans. Així, el 17 de març de 2018, va presentar una nota oficial de retirada de l’Estatut de Roma, mostrant un clar rebuig a les investigacions de la Cort Penal Internacional en contra seu. També ha acusat de terrorisme la relatora especial de l’ONU sobre els drets dels pobles autòctons, Victoria Tauli-Corpuz, de nacionalitat filipina, qui figura en una llista d’organitzacions terroristes establerta per la pròpia administració Duterte.

Una altra conseqüència de la campanya contra les drogues és que el nombre de presos s’ha multiplicat i això ha agreujat el grau de saturació a les presons. Palabay denuncia que hi ha moltes preses embarassades que hi viuen en condicions pèssimes. També els presos polítics se’n veuen afectats. A dia d’avui, hi ha 540 presos polítics a Filipines, la majoria defensors i defensores.