Text i imatges: Anna Enrech
Entrevista a Elnora Held, activista feminista a Gabriela, una xarxa d’organitzacions filipines que treballen per garantir els drets de totes les dones i els sectors marginalitzats del país
“Les dones a Filipines s’exposen de ple a la impunitat del govern i a tot el seguit de violències que pateixen pel sol fet de ser dones” subratlla Elnora Held, activista feminista d’origen filipí resident a Alemanya.
Després de sis anys de mandat de l’actual president Rodrigo Duterte, el 9 de maig de 2022 se celebraran eleccions presidencials al país. Aquestes seran unes eleccions on posar el focus a nivell internacional, ja que poden canviar o continuar el rumb de les polítiques autoritàries de Duterte. Des de la seva arribada al poder, l’any 2016, les vulneracions de drets humans han augmentat notablement. Aquestes vulneracions es tradueixen en persecucions, detencions il·legals i assassinats extrajudicials, entre altres, dirigits a la població civil en el seu conjunt i a qui qüestiona el seu govern.
Elnora Held forma part de Gabriela, una xarxa transversal d’organitzacions de base de totes les regions de Filipines. Des de Gabriela treballen per aconseguir una societat lliure de dominació i intervenció estrangera, amb una economia autònoma orientada a les necessitats de la població i amb un sistema sociocultural desproveït de valors patriarcals, opressió de gènere, discriminació i qualsevol tipus de violència.
Aquesta aliança es va fundar l’abril de 1984, després que 10.000 dones de tots els àmbits de la societat filipina es manifestessin a Manila, capital de Filipines, desafiant un decret de la dictadura de Ferdinand Marcos. Diverses dones es van organitzar per fer front a una desigualtat social filipina generalitzada: les fundadores de l’organització van impulsar una transformació social integral, i des de llavors ofereixen ajudes i assistència directa a dones i col·lectius marginalitzats del país.
L’organització compta amb diversos capítols fora de Filipines, també a Europa. Held és la coordinadora de Gabriela Europe i fundadora de Gabriela a Alemanya.
Què és Gabriela?
Gabriela és una organització de base, una aliança nacional. Actualment, la formen més de 200 organitzacions de tots els sectors de la vida: des d’organitzacions de treballadores, camperoles, pageses, persones individuals dels sectors més marginalitzats i empobrits, estudiants, artistes… treballem en i des de tots els sectors de la societat, i busquem la seva unitat.
La gran majoria de dones que s’organitzen i participen de Gabriela són dones de les classes socials més baixes, de la gran massa social filipina. El màxim objectiu de l’aliança és assegurar, des de l’acció col·lectiva, que totes les dones filipines tinguin garantits els seus drets.
Amb quins sectors treballeu més des de l’organització?
Majoritàriament amb persones del sector de la pagesia i l’agricultura. Aquests acostumen a ser els grups més explotats i oprimits, i generalment també formen part de les classes socials més obreres. Creiem que és important que es puguin organitzar i actuar conjuntament. A Gabriela ens organitzem per treballar per sectors i segons comunitats. La població pagesa no té les mateixes problemàtiques que la indígena, artistes o mestres, llavors ens organitzem per sectors i ens dediquem a identificar problemes i necessitats i intentar cobrir-les. Per descomptat, com que som una organització de dones, ens centrem en les qüestions que afecten directament a les dones i les càrregues que han de suportar. Si són pageses, continuen sent mares, continuen sent les que dirigeixen la família; mentre que els homes només es dediquen a l’agricultura o a la feina en qüestió. A les dones se’ls exigeix ser multitasca. Per tant, també volem educar als homes en aquest sentit. Tot i així, quan detectem problemàtiques i lluites en el conjunt d’un sector, també ens hi posem, no fem distincions.
Diries que ser dona i ser indígena implica doble discriminació?
A Filipines, les dones estan oprimides en tots els sectors de la societat, tant si són indígenes com defensores dels drets humans o treballadores del que sigui. Perquè en tots i cadascun dels sectors de la societat les dones sempre hi són, i sempre reben violències pel simple fet de ser dones. Però no sé si estan més oprimides perquè siguin indígenes. El paper de les dones a les comunitats que jo conec és diferent. A la zona nord de Luzon, una zona molt muntanyosa, les dones tenen un paper molt important i actiu dins de la societat. Diria que estan més alliberades que a moltes altres zones, depèn de la comunitat. Almenys en el seu entorn, no estan més discriminades.
A Filipines es reconeixen els drets LGTBIQ+?
Són un tabú. No es reconeix la diversitat d’identitats de gènere ni orientacions sexuals. Des de Gabriela donem suport i assistència, també, als drets de la comunitat LGTBIQ+, perquè són un col·lectiu molt oprimit. Queda molt de camí encara.
Us impliqueu directament en la política de Filipines?
Sí. Ens impliquem tant en la política nacional com internacional, perquè té una afectació directa als nostres drets. Existeix un partit polític progressista de dones, anomenat ‘Gabriela Women’s Party’. Té l’objectiu de representar i incloure a totes les dones i persones del país que no estan representades a les institucions polítiques. Aquest és el motiu pel qual es va crear el partit, l’any 2003. Des del meu punt de vista, crec que és molt important poder participar del sistema electoral. Amb aquestes representants i la seva feina, ‘Gabriela Women’s Party’ va aconseguir aprovar una legislació i reconèixer les violències específiques contra dones i infants. No obstant això, el partit també treballa amb més eixos, com per exemple en la defensa del medi ambient.
Filipines és un dels països del món amb més riquesa en recursos naturals.
Tenim moltíssima riquesa en recursos naturals, però l’explotació de les multinacionals se l’està carregant en benefici de les elits. Per exemple, una de les grans empreses mineres, Oceana Gold, està explotant la província de Nueva Vizcaya, d’on soc jo. Concretament, està a Dipidio, Kasibu. Vaig ser-hi fa dos anys, i com a conseqüència de la contaminació les pedres del riu eren de color taronja, i totes les muntanyes estaven aixecades en obres. Aquesta empresa té un contracte per a explotar tots aquests recursos durant 25 anys, i les persones de la zona es manifesten en contra d’això i en contra d’una extensió del contracte. Els impactes d’aquestes explotacions són molt grans: ara la població de la vora no pot beure l’aigua del riu, perquè està contaminada.
Han de comprar ampolles d’aigua, i no s’ho poden permetre perquè generalment és població molt empobrida. Són sectors pagesos i pescadors, i no poden comprar totes les ampolles d’aigua que haurien de comprar per a poder beure la quantitat d’aigua necessària. I tampoc poden pescar ni regar les plantacions, també conseqüència de la contaminació. És la seva terra, però no per a ells, perquè l’han pres.
Des de quan vius a Alemanya?
Des de fa 38 anys. Jo no soc una activista d’arrel. Vull dir: mai no vaig ser activista a Filipines, i va ser quan vaig arribar a Alemanya que em vaig polititzar. Perquè quan vaig arribar a Alemanya vaig experimentar jo mateixa la discriminació i el racisme, i a partir de llavors vaig començar a preguntar-me per què se’m tractava com una “dona de segones”, volia entendre les causes d’aquesta discriminació. Llavors vaig començar la meva feina en l’activisme, a principis dels 90. Vaig anar estirant el fil i a partir d’allí vaig conèixer l’organització Gabriela, tot i que encara no existia el capítol a Alemanya. Vam iniciar una campanya contra el tràfic sexual de dones i infants a Filipines i de conscienciació d’aquesta realitat. Hi ha moltes dones filipines migrants a diversos països d’Europa, també a Espanya.
Quines són les causes d’aquestes migracions?
El principal motiu de la majoria d’aquestes migracions de dones és la pobresa. Són migracions forçades. Si ets dona és molt difícil trobar feina a Filipines. Per això, per poder sobreviure, moltes dones se’n van del país, i massa vegades sense saber tot el que es poden arribar a trobar. En molts casos, quan marxen de Filipines continuen estant exposades a l’opressió, l’explotació i les agressions sexuals. I tot i així, s’arrisquen a anar-se’n i ho assumeixen a causa de la pobresa. Quan migren, les feines que se’ls atribueix normalment són per a fer treballs de cures i de la llar. Amb això, s’ocupen de poder enviar diners i ajudar a mantenir a les seves famílies a Filipines: que els seus fills puguin anar a l’escola i proporcionar-los menjar. Tenim contacte amb dones filipines que treballen a Espanya i Catalunya com a treballadores de la llar, i moltes han patit o pateixen violència per part de qui les contracta. A més de treballar moltes més hores de les establertes.
És pel que vau fundar Gabriela Europe?
A Europa, Gabriela existeix des de finals de 2020. Fins ara tenim capítols de l’organització a 7 països europeus diferents. Existim fora de Filipines justament per això: perquè detectem que la comunitat filipina de dones migrants o exiliades també està travessada per problemàtiques que cal abordar, i moltes d’aquestes problemàtiques estan relacionades amb violències per raó de gènere. A més, i donat el context de política actual a Filipines, també treballem per la democràcia al país i per difondre aquesta situació.
Què creus que passarà a les pròximes eleccions del 9 de maig?
Si guanya Bongbong Marcos com a president (fill del dictador Ferdinand Marcos), i Sara Duterte com a vicepresidenta (filla de l’actual president Rodrigo Duterte, a qui s’investiga per cometre suposats crims contra la humanitat), la situació que vivim ara seguirà i només pot anar a pitjor. Què podem esperar d’un duet amb aquests precedents? Per això és tan important estar atentes a què pugui passar i treballar i fer campanya apostant per un canvi real, per algú que es comprometi a estar al servei de la població i que no busqui interessos personals creats des de fa dècades. Jo des que vaig néixer que només he vist governs molt corruptes al país.
L’única cosa que espero és que arribi un dia en el qual puguem veure Filipines com un país lliure d’explotació, d’opressió, de males praxis. Que totes les persones tinguin una educació i drets bàsics assegurats.
El nom de l’organització és un homenatge a Gabriela Silang, una dona filipina revolucionària que va liderar una revolta contra la colonització espanyola durant la segona meitat del segle XVIII. Silang va assumir un paper de lideratge anticolonial, de resistència a la influència estrangera i al neocolonialisme.
Elnora Held va formar part d’una delegació de persones filipines exiliades i residents a Europa que va visitar Catalunya entre el 22 i el 27 de febrer de 2022, de la mà de l’Associació Catalana per la Pau i International Action for Peace. Encara que Held en el seu moment no va marxar de Filipines per motius polítics, actualment l’activista s’implica activament per a revertir aquesta situació donat el context d’augment de vulneracions de drets humans al país.
Aquesta entrevista es va publicar originalment a El Salto Diario.
Vols rebre el nostre butlletí?
Articles relacionats
Dimecres, 13 novembre 2024