El passat 22 de juliol es van complir deu anys d’un esdeveniment clau dins de la narrativa del delicte de desaparició forçada a Colòmbia: l’audiència pública ‘Crisi Humanitària a los Llanos Orientales’, que va tenir lloc el 2010 al cementiri de La Macarena, al departament del Meta.

Durant aquesta trobada, es va posar de manifest l’existència de nombrosos enterraments a cinc cementiris municipals de la regió (La Macarena, Vista Hermosa, Granada, Villavicencio i San José del Guaviare) i es van denunciar centenars de casos de desaparicions forçoses, execucions extrajudicials, violacions sexuals i desplaçament forçat.

A l’audiència van participar-hi familiars de víctimes, professionals de l’advocacia, població camperola amenaçada, congressistes i senadors colombians, així com una àmplia delegació internacional formada per parlamentaris europeus, sindicalistes i persones defensores de drets humans. L’Associació Catalana per la Pau hi va ser present, al costat d’una representació del sector de la cooperació catalana, i des de llavors hem continuat donant suport a la tasca d’entitats com la Corporación Colectivo Sociojurídico Orlando Fals Borda (Colectivo OFB), una de les impulsores de l’audiència de La Macarena, a través de projectes enfocats a la cerca de la justícia, la veritat i la reparació de les víctimes de desaparició forçada, en el marc de la implementació dels Acords de Pau signats a l’Havana el 2016.

Audiencia La Macarena

Ara, una dècada després, el Colectivo OFB, organitzacions defensores de drets humans que treballen a la regió i organitzacions acompanyants nacionals i internacionals han convocat per al 6 d’agost una audiència pública de rendició de comptes i lliurament d’informació a les comunitats, en el marc de la commemoració de l’efemèride. A causa de la crisi sanitària provocada per la Covid-19, se celebrarà de manera virtual, a través dels canals telemàtics del Congrés de la República.

Què va passar a los Llanos Orientales?

La recerca en els cinc cementiris es va produir arran de les denúncies de la ciutadania, que manifestava que moltes persones de la regió estaven sent reportades com a guerrillers donats de baixa en combat i que els seus cossos estaven ‘desapareixent’. En una acció humanitària conjunta amb la comunitat, es van dur a terme les pertinents indagacions i la realitat va ser que hi havia més de 2.300 cossos de persones reportades com a no identificades, en la seva majoria, donades de baixa en combat per les unitats militars amb jurisdicció en aquesta regió.

Al llarg dels anys es va poder establir que 1.674 van ser reportades per aquestes unitats com a persones donades de baixa en combat. Els cinc cementiris comparteixen el mateix procediment i característiques: una vegada es produeix la ruptura de la zona de distensió, a aquests llocs hi arribaven desenes de cadàvers que els enterramorts enterraven. Molts eren inhumats com a N.N (del llatí nomen nescio: ‘nom desconegut’) i dipositats en fosses comunes.

L’audiència de La Macarena va permetre iniciar la resposta per tal de ‘desenterrar la veritat’ i aconseguir establir la identitat de les persones, iniciar les recerques pertinents i generar plans d’incidència que projectin accions de visibilitat que exigeixin a l’estat colombià les garanties de no repetició i la proscripció de delictes com la desaparició forçada i les execucions extrajudicials.

El treball d’entitats com el Colectivo OFB ha permès al llarg d’aquests deu anys millorar la política pública enfront de les persones no identificades al país, establir diagnòstics, seguiments i taules d’exigibilitat on les famílies víctimes han estat el centre de l’actuació i la mobilització per l’exigència de la veritat, justícia, reparació i no repetició.

“Hem acompanyat les famílies en els processos judicials, d’identificació, exhumació i lliurament digne dels seus sers estimats. Han estat deu anys de litigi en els quals estem desentranyant la veritat de cada cas; perquè en exhumar, no sols estem traient ossos, sinó que estem descobrint què va passar amb aquesta persona en el moment en què va morir i si la seva mort es tracta d’una execució extrajudicial comesa per integrants de la força pública, coneguda com els mal anomenats falsos positius”, explica César Santoyo, director executiu del Colectivo OFB.

El 6 d’agost estarem acompanyant el Colectivo i la resta d’organitzacions participants per recordar el que va passar i instar l’estat colombià a la cerca, protecció, identificació i lliurament digne de les persones no identificades, i la lluita contra la desaparició forçada i les execucions extrajudicials.

Consulta els principals assoliments i resultats obtinguts en aquests deu anys

Llegeix l’informe ‘Desenterrar la Veritat a Los Llanos Orientales’

Vols rebre el nostre butlletí?