La República Democràtica del Congo afronta des del mes de juliol de 2018 una situació d’emergència de salut pública internacional: segons dades de les autoritats congoleses i internacionals, l’epidèmia d’Ebola ja ha provocat més de 2.200 morts entre els més de 3.300 casos de contagi confirmats.
Unes xifres que el converteixen en el pitjor brot d’Ebola que ha patit aquest territori i el segon més important a nivell mundial, després del que l’any 2014 va afectar 18.000 persones a l’Àfrica de l’Oest.
A la regió de Kivu Nord, l’epidèmia es va declarar fa un any i mig i des de llavors no ha deixat d’estendre’s per tota la zona. Una de les causes és l’existència de molts mites i falses creences al voltant de l’Ebola, fet que intensifica la resistència al tractament i permet una propagació ràpida de la malaltia.
A això cal sumar-hi les dificultats de les comunicacions terrestres, l’aïllament en què es troben moltes comunitats i el conflicte armat que des dels anys 90 sacseja la zona est del país. Com a resultat de tots aquests factors, el personal sanitari ho té molt complicat per accedir a la població en risc i realitzar la seva feina en condicions.
Davant d’aquest context, des de l’Associació Catalana per la Pau i en coordinació amb l’entitat local Etoile du Sud, hem engegat un projecte d’emergència amb l’objectiu de contribuir a prevenir i a lluitar contra l’Ebola a la regió. Concretament, s’està duent a terme a les ciutats de Beni i Butembo i al territori de Beni.
L’eix principal del projecte és treballar en la conscienciació de la població sobre els perills de la malaltia i les formes de prevenir-la, així com a facilitar l’entrada i el treball del personal sanitari dintre de les comunitats. Això es vol fer mitjançant el reforç de les organitzacions de base pel dret a la salut dels diferents barris i pobles. Per a això, s’estan identificant les persones líders de cada comunitat per formar-les i sensibilitzar-les sobre les característiques de la malaltia i les mesures preventives i de tractament a l’abast. Un cop formades, podran contribuir a estendre aquests coneixements entre la resta de població i facilitar el treball del personal humanitari i sanitari.
En aquest sentit, es vol reforçar el vincle d’aquests professionals amb la població local a partir d’una doble direcció. D’una banda, la població entendrà millor la seva feina i el perquè de la seva presència al territori, cosa que ha de permetre que puguin desenvolupar la seva tasca amb seguretat i sense perill.
De l’altra, el personal humanitari i sanitari coneixerà les característiques de la població específica a la qual s’adreça i podrà adequar la seva intervenció a les necessitats reals, en funció dels paràmetres socials i culturals de cada lloc.
Finalment, el projecte no es queda únicament en l’acció d’emergència per afrontar l’epidèmia actual, sinó que, amb una visió de contínuum, reforça les organitzacions de base i comunals i les prepara per a la vigilància permanent i l’acció immediata, en coordinació amb els serveis de salut, per a la detecció de futurs brots de malalties epidèmiques i per al seguiment de la salubritat i la higiene de l’entorn.
En una primera fase, volem arribar a una població de 5.000 escolars, 3.000 dones i 160 persones líders comunitàries. En una segona fase, amb la creació i posada en marxa d’una clínica mòbil per a l’atenció sanitària, ampliarem considerablement l’abast de les persones beneficiàries i ampliarem la prevenció a d’altres malalties epidèmiques.
Per fer tot això possible, necessitem la teva col·laboració. Ajuda’ns amb un donatiu!
