El passat 17 de juliol, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) declarava el brot d’Ebola a la República Democràtica del Congo com una ‘emergència de salut pública internacional’. Segons les últimes dades del Ministeri de Salut congolès, fins aquesta data s’havien detectat un total de 2.512 casos —2.418 confirmats i 94 probables— i 1.676 morts a causa del virus. Amb aquestes xifres, tots els organismes nacionals i internacionals coincideixen a considerar-lo el pitjor brot d’Ebola que ha patit la RD Congo i el segon més important a nivell mundial, després del que va afectar 18.000 persones a l’Àfrica de l’Oest l’any 2014.
A la regió de Kivu Nord, l’epidèmia es va declarar fa un any i des de llavors la malaltia no ha deixat d’estendre’s per la zona. Tot i així, bona part de la població local en nega l’existència: hi ha molts mites i falses creences al voltant de l’Ebola, fet que intensifica la resistència al tractament i permet una propagació ràpida de la malaltia. Si a això hi sumem les dificultats de les comunicacions terrestres i l’aïllament de moltes comunitats, el resultat és que el personal sanitari ho té molt complicat per accedir a la població i realitzar la seva feina.
Davant d’aquest escenari, des de l’Associació Catalana per la Pau acabem d’engegar un projecte d’emergència amb l’objectiu de contribuir a prevenir i a lluitar contra l’Ebola en aquesta regió.
Es durà a terme en els propers mesos a les ciutats de Beni i Butembo i al territori de Beni, en coordinació amb l’entitat local Etoile du Sud i compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.
L’objectiu principal de l’acció és aconseguir la implicació de la població en la lluita contra l’epidèmia, mitjançant el reforç de les organitzacions de base pel dret a la salut dels barris, pobles i comunitats en què s’intervindrà. Inicialment, s’identificaran les persones líder i significatives de cada comunitat per formar-les i sensibilitzar-les sobre les característiques de la malaltia i les mesures preventives i de tractament existents. La idea és que contribueixin a estendre aquests coneixements entre la resta de població i a facilitar el treball del personal humanitari i sanitari.
En aquest sentit, es vol reforçar el vincle d’aquests professionals amb la població local a partir d’una doble direcció: d’una banda, la població entendrà millor la seva feina i el perquè de la seva presència al territori, cosa que ha de permetre que puguin desenvolupar la seva tasca amb seguretat i sense perill; de l’altra, el personal humanitari i sanitari coneixerà les característiques de la població específica a la qual s’adreça i podrà adequar la seva intervenció a les necessitats reals, en funció dels paràmetres socials i culturals de cada lloc.
El projecte també preveu la creació de comitès d’alerta primerenca i acció preventiva immediata quan es presenti algun cas sospitós del virus.
La informació, la clau per a la prevenció
El nucli principal del projecte se sustenta sobre la feina de sensibilització i formació. Es vol posar a disposició de la població eines bàsiques de lluita contra el virus i per això es portaran a terme accions informatives a llocs concorreguts i de fàcil accés, com escoles i centres de formació, centres bàsics de salut, seus de l’administració local, esglésies i altres locals d’ús comunitari.
En una primera fase, es preveu arribar a una població de 5.000 escolars, 3.000 dones i 160 líders comunitaris. En una segona fase, amb la creació i posada en marxa d’una clínica d’atenció sanitària, s’ampliarà considerablement l’abast de les persones beneficiàries.
Però el projecte no es queda únicament en l’acció d’emergència per afrontar l’epidèmia actual, sinó que, amb una visió de contínuum, reforça les organitzacions de base i comunals i les prepara per a la vigilància permanent i l’acció immediata, en coordinació amb els serveis de salut, per a la detecció de futurs brots de malalties epidèmiques i per al seguiment de la salubritat i la higiene de l’entorn.
D’aquesta manera, es treballa vers l’enfortiment del teixit social de tota la regió a partir de la consolidació i ampliació d’una experiència de treball comunitari.
Etoile du Sud treballa des de fa més d’una dècada a Kivu Nord en la implementació de comitès de salut popular que permetin l’autoorganització de la població per a l’accés al dret a la salut. També ha posat en marxa clíniques mòbils per a l’atenció bàsica de la població que viu més aïllada o que té menys recursos.
Un cop es detecten els primers casos probables d’Ebola, el maig de 2018, l’organització va començar a treballar en la conscienciació de la població sobre els perills de la malaltia i les formes de prevenir-la, així com en facilitar l’entrada i el treball del personal sanitari dintre de les comunitats.
Des d’ençà, treballen en accions formatives i de sensibilització (tallers, campanyes, comunicació…), juntament amb el Ministeri de Salut, el Clúster Salut, els comitès de salut popular i els comitès de salut agrària.
L’Associació Catalana per la Pau col·labora amb Etoile du Sud des de l’any 2016 en projectes de l’àmbit de la salut i els drets de les dones.
(imatge de portada: Reuters)
