El passat 1 d’abril, les fortes pluges esdevingudes a Mocoa, capital de la regió colombiana de Putumayo, van provocar el desbordament de tres rius i un posterior allau de fang i pedres sobre la localitat. Fins ara, s’han registrat 273 morts i prop de 400 ferits i 220 desapareguts. El Govern colombià ha declarat la situació d’Emergència econòmica, social i ecològica a tot el municipi.
En resposta a aquesta crisi humanitària, l’Associació Catalana per la Pau, en col·laboració amb el seu soci local al país (la Asociación Nacional de Zonas de Reserva Campesina – ANZORC) va posar en marxa una campanya d’ajuda destinada a les persones afectades.
ANZORC és una organització de segon nivell que agrupa unes 70 organitzacions camperoles colombianes que promouen i defensen la Zona de Reserva Camperola (ZRC), una figura jurídica que pretén el reconeixement dels territoris camperols.
Una comissió formada per membres de l’Associació Catalana per la Pau, el Secours Populaire Français i ANZORC va visitar la setmana passada la zona del desastre. Els integrants de la comissió es van reunir durant tres dies amb diversos col·lectius d’afectats i amb autoritats locals per tractar d’identificar iniciatives i propostes a mig i llarg termini per a la reconstrucció de Mocoa. Així mateix, van realitzar el primer lliurament de materials d’ajuda adquirits gràcies als fons recaptats, en total, més de 15.000 euros.
Les primeres impressions a la seva arribada van servir per constatar l’estat catastròfic de les zones més afectades, que malgrat les labors de neteja, continuen saturades d’arbres, fang i roques. Moltes de les persones damnificades segueixen buscant les seves pertinences entre els enderrocs i intenten localitzar als seus éssers estimats desapareguts. D’altra banda, l’atenció psicològica que rep la població és escassa i depèn únicament de les entitats d’ajuda humanitària, per la qual cosa no s’arriba a realitzar un correcte seguiment dels casos.
En les reunions mantingudes amb les organitzacions locals, hi van participar representants de les entitats Veeduría ciudadana, Mesa Municipal de Víctimas, Fundación Huellas de Fe y Esperanza, Alianza Tejedoras de Paz, Asociación de Víctimas Unidas por un Putumayo Mejor i el PNUD; de les comunitats indígenes El Edén, Nueva Betania i NASA; del Cabildo Indígena Kamentsa Villa; un diputat de l’Assemblea Departamental i la representant de la Zona de Reserva Campesina de la Perla Amazónica. Les propostes que es van debatre van enfocar-se cap a les següents prioritats:
– Auto reconstrucció de les cases afectades
– Suport per a la compra i titulació de terrenys a través d’una aliança d’organitzacions
– Elaboració d’un cens sobre la població damnificada real i dotació d’instruments per a la seva reactivació econòmica
– Desenvolupament d’una caracterització social, productiva, econòmica i ambiental del municipi, juntament amb l’elaboració del Pla d’Ordenament Territorial
– Reconstrucció de la memòria històrica i els desastres ocorreguts
Les organitzacions van coincidir a criticar la gestió que el govern colombià està duent a terme des de l’inici de la tragèdia (principalment a través dels mecanismes engegats, com la Unitat de Gestió de Riscos i Desastres o el Lloc de Comandament Unificat, que s’encarrega de controlar les rutes d’Ajuda Humanitària que arriben a la ciutat). Així, en totes les reunions i converses mantingudes, es va posar de manifest el nul accés que els actors socials del municipi estan tenint als espais de presa de decisions, en temes com la reubicació de les persones damnificades o la gestió dels albergs, entre molts d’altres.
Altres trobades mantingudes amb instàncies de la regió van ser amb Sorrel Aroca, governadora del Departament del Putumayo, i amb Iván Melo, sotsdirector de la Corporació per al Desenvolupament Sostenible del Sud de l’Amazònia (Corpoamazonia).
Finalment, una de les activitats importants realitzades va ser la identificació dels llistats de damnificats facilitats per les organitzacions, que s’havien de creuar amb els llistats de la Defensora del Poble, per poder efectuar correctament el lliurament dels materials d’emergència i ajuda. Per a això, l’equip de #TodosSomosMocoa va comptar amb la col·laboració de Rosa Posuy, defensora comunitària.
En total es van repartir 235 kits individuals, amb aliments de primera necessitat i productes higiènics, a famílies damnificades i vulnerables i quatre kits comunitaris als barris de San Agustín, Nueva Betania, El Progreso i a la comunitat NASA, en els quals l’alimentació a la població es garanteix mitjançant olles comunitàries.
La missió va concloure amb la redacció d’un manifest en el qual s’estableixen els principis sobre els quals ha de regir-se la reconstrucció de Mocoa, articulats en l’Aliança Social #TodosSomosMocoa, i que determina que el Fons de Reconstrucció ha de ser gestionat, administrat i executat amb participació efectiva de comunitats i organitzacions socials presents al territori, amb un estricte seguiment, avaluació i auditoria.
