Loading...
Palestina2019-09-23T16:12:55+02:00

L’ocupació del territori palestí durant 50 anys per part d’Israel obeeix a una lògica d’enginyeria demogràfica i annexió territorial, tant de iure com de facto. La fragmentació del territori ha tingut com a conseqüència la separació política i l’aïllament geogràfic recíprocs de Cisjordània, Jerusalem Oriental i Gaza, i impossibilita la llibertat de circulació interna dels palestins.

Actualment, el territori del poble palestí és el 22% de la Palestina històrica. L’estat d’Israel té l’altre 78% de la regió geogràfica. La realitat de Cisjordània és que està ocupada per l’exèrcit israelià, on el govern d’Israel ha autoritzat la instal·lació d’assentaments amb més de 400.000 colons jueus arribats d’Europa de l’Est i dels Estats Units, i controla així el 42% del territori de Cisjordània, inclosos bona part de municipis i vies de comunicació.

L’ocupació afecta tots els aspectes de la vida de la població palestina i impedeix el desenvolupament econòmic i social de l’Estat palestí; es prohibeix la construcció d’habitatges i d’infraestructures; es destrueixen les existents; es fomenta la immobilitat de persones i mercaderies; es denega l’accés a les fonts naturals d’aigua; es bloqueja l’accés a l’atenció mèdica… Tot això té com a objectiu fomentar la migració de la població palestina.

Per reforçar aquesta separació entre els dos països i la immobilització de la població palestina a Cisjordània, des de l’any 2000 el govern israelià construeix el Mur, una enorme tanca de ciment i filferro que envolta Cisjordània i l’aïlla del món.

A Gaza, la crisi humanitària s’ha aguditzat fins el punt de constituir una catàstrofe humana. Gaza ha suportat tres guerres destructives el 2008-2009, 2012 i 2014. Israel ha imposat, des del 2007, un bloqueig general de les fronteres terrestres, marítimes i aèries, fet que constitueix una forma de càstig col·lectiu prohibit pel dret internacional.

L’Associació Catalana per la Pau va començar a actuar a Palestina l’any 2001. En aquest temps, hem treballat tant en l’àmbit de l’acció humanitària, amb diversos projectes d’emergència en el camp sanitari, com en el de cooperació al desenvolupament. Hem consolidat una sòlida relació amb el moviment camperol que ha estat fonamental perquè implementéssim quatre projectes orientats a la millora de les capacitats productives d’organitzacions de base, tant a Cisjordània, originàriament, com a la Franja de Gaza, en la darrera etapa. A més, s’han obert escenaris de col·laboració amb organitzacions de dones.

A Catalunya, el nostre treball ha consistit especialment a donar a conèixer la situació d’ocupació i les seves conseqüències. L’instrument que hem prioritzat han sigut les Brigades de Solidaritat. En paral·lel, els darrers cursos hem col·laborat amb la Universitat de Barcelona en l’organització de seminaris i hem participat esporàdicament en alguns espais de coordinació amb d’altres organitzacions per a la realització d’iniciatives conjuntes.